|
A poc A poquet
dimecres 27/febrer/2008 - 05:10 1130 1
Des d’aquest petit punt
Del gran univers observo atentament
El va i ve del mar,
Amb el seu vals d’oles.
Jugo amb a sorra
Entre els meus peus
I disfruto de l’obra de teatre
Que es la via.
Sento com t’apropes,
A poc a poquet,
Per no trencar l’encís del moment.
Et seus al meu costat,
A poc a poquet,
La teva olor embriaga
La brisa de l’estiu.
Em parles,
A poc a poquet,
Amb dolçor acaricies les paraules
Que m’envolten i m’acaronen.
Somrius,
A poc a poquet,
Per no esquinçar
La màgia de la nit.
Fas que per uns segons
Em senti especial;
Que m’oblidi de tot,
Com si s’hagués aturat un rellotge en el temps.
Així,
Abraçats l’un a l’altre,
Intentem recuperar l’alè
Que havíem confós
Amb el soroll de la mar.
|