| |
|
| |
|
 |
|
| |
|
| |
Article del bloc de LSalander
|
|
| |
LA MEVA DIADA. LECTURA BILINGÜE (1918)
 divendres 11/setembre/2009 - 04:53  682  8
El meu fill ja s'ha aixecat dient:-avui posem la senyera?, perque portava dues setmanes fent la mateixa pregunta d'ençà que la varem comprar a les Rambles. Al barri es plè de senyeres als balcons.
Quan he arribat a casa ma mare, m'ha estat explicant, que si el discurs politic, i que havia sortit un senyor que es deia Joan.. no se qué a dir un poema, i jo: Margarit mama, noooo aquest no era!.
A la tarda hem anat a cals sogres, m'ha donat per pujar una estoneta al terrat. Allà el meu sogre hi guarda de tot, artilugis de tota mena, aparells, troços de coses, pots i llaunes que penjen de les parets.
El nen jugava amb la gossa, i jo he vist un moble antic, empolsinat d'aquells que jo reciclaria per casa meva per bonic. El calaix era mig obert, i no m he pogut estar.
A dins hi havia un seguit de cuaderns, en un d'ells a la portada posava:"Escuela Nacional de niñas de San Pablo de Ordal, curso académico 1952", una llibreta de caligrafia on la meva sogra en lletra pulida havia escrit: "Maria va a misa", en altra página "Filomena cose muy bien".
Que l'educació fins fa poc era diferent per nens i nenes, ja ho savia m'ho havia explicat la meva mare molts cops, però jo reconec que sovint desconecto i la sento llunyana.
Aleshores he trobat aquest llibret.
lECTURA BILINGÜE, en obrir la primera pàgina veig:-4ª edició, 1918, per Salvador genis-
Es un llibret on en una página hi ha un text en català antic i la seva traducció al castellà en la següent.
També en la primera página hi ha escrit. "Texto aprobado por el tribunal eclesiastico", que ja d'entrada fa una mica de por.
Però tot i aixi, trobo aquest texte preciós sobre la nostra llengua.
Dedico aquest post a en Salvador Genis, i perqué sempre em sento catalana. Però avui amb més emoció. Cito:
XVI. LA LLENGUA CATALANA
Cada poble s'aferra de tal modo a la seva llengua, que no seria possible arrancarlhi sens arrancarlhi'l cor. Aquesta llengua que's mama en els pits de la mare, se barreja ab sa nostra sanch y arrela en nostres entranyes. Aquesta llengua es tota nostra historia y tota nostra vida; no es un accident, es la essencia mateixa de nostra individualitat. Vol dir per' cada hu, els jochs de la infantesa, les il.usions de la joventut, les caricies de la mare, els consells del pare, els contes de l'avi, les gracies dels fills, les expresions de la familia, les confianses de la amistat, els dolsos moments y les hores amargues de l'existencia.Y cuan un poble te historia, y una gloriosa historia, vol dir mes encara: vol dir la honra y la dignitat, vol dir la veneració dels avantpassats, l'agraiment a llurs gestes inmortals, l'etern recort dels exemples que'ns donaren. Y renunciar a tot aixo, ¿pot esser may signe de progres?. No: el poble que tal fes se suicidaria y se deshonraria per sempre.
¿S'han fet les llengües per servir exclusivament a la inteligencia?, o han d'obeir també al sentiment i a la voluntat?, ¿D'ahont venen sino, tantes irregularitats en totes elles?. Si fossin obra dels gramatichs, la inteligencia sola les hauria regulades, y no servirien més que per entendrens; mayper fernos sentir y obrar conmoguent fortament l'ànima. Aleshores no hi haura tantes dificultats per adoptar una llengua universal. Més el sentiment y la voluntat, es a dir; l'especial manera de sentir y obrar que es la fesomia distintiva dels pobles, han introduit en totes elles excepcions y regularitats sens mida. Y d'aqui ve que'l caracter particular de cada poble se transparenti més ò menos, en sa llengua, y que per lo tant, sigui aquesta l'instrument més apropiat per expressar, lo que pensa, lo que sent, y lo que vol el poble que la parla.
Lo mes dificil al parlar una llengua estranya, es despendres de la costum de pensar,y sentir segons la propia lo que fa que encara que les paraules que s'usin siguin castisses se conegui sempre que no es parla la llengua materna.
|
|
|
 |
| |
|
| |
Escriu articles al teu bloc
|
|
| |
|
| |
Comentaris sobre aquest article |
|
|
| |
LSalander |
DUES COSES...
Saturday, September 12th 2009, 5:10 PM
La primera es que aquest tet, va ser escrit al 1918, sota l'aprovació d'un TRIBUNAL ECLESIASTICO, i es un text des del cor i ja esta i no exclou a ningu.
La segona es que el meu pare es de Cartagena, parlo el castella que en la vida dirieu que he parlat mai el catala, el meu fill parla catala, valencia, i quan es dirigeix al meu pare diu: abuelo! nos vamos al parque?
el Papallones en la llum (el meu blog de google) te una seguidoa japonesa, dos de panama, una noia americana, i 21 lectors de Madrid que tradueixen a Mariposas en la Luz.
Rebo poemes en castela, que contesto en castellà.
Us aseguro que es tot un orgull tenir 49 persones que diariament reben en el seu correu els meus poemes i els tradueixin als seus respectius idiomes.
Al meu cor hi cap totthom!
|
|
sinn3rboy |
CETIC...
Saturday, September 12th 2009, 4:02 PM
Cec que erres en un parell de coses. Sembla com si separesis la consciència -que per a mi és "l'essència" d'un mateix- de la cultura.
Que per un cas et penses que la teva consciència -i la teva manera de pensar, la teva manera d'analitzar les coses, la teva cosmogonia- no té res a veure amb la cultura que t'ha educat?
La cultura, la llengua, l'entorn, etc, tot forma part de la teva consciència. De com ets, i de com penses.
Si haguessis nascut en un altre lloc, doncs pensaries i series d'una altra manera.
Efectivament, opino com tu: qualsevol cultura "muta" en petits canvis a través del temps (Però jo no he llegit enlloc que els catalans considerem lo contrari). I que muti amb el temps, no vol dir que haguem de renunciar a protegir la nostra "consciència col·lectiva històrica"...que sol explicar molt del perquè som com som.
HEREU, només una apreciació:
La natura no ha creat MAI dues o més llengües en una mateixa comunitat (descobrir-ne una seria una revolució antropológica!). Té la seva lògica: si la natura crea una llengua en un poble -i funciona- perquè crear-ne una altra per fer el mateix?
El que passa és que a través de la història, la política -sobretot mitjançant conquestes militars i colonitzacions- ha imposat llengües foranes (veure castellà, anglés, rus, xines, etc) allí on la natura només havia establert una llengua natural.
Llavors es produeix l'anomenada DIGLÒSSIA, on una llengua natural (el català, per exemple) veu el seu espai lingüístic "okupat" per una llengua forana (el castellà).
El BILINGÜISME és una fal·làcia electoralista per guanyar-se els vots de tots els bàndols lingüístics, però sobretot per evitar reconèixer l'efecte negatiu de la DIGLÒSSIA entre els locals, i per tant, el fracàs dels polítics en aquest àmbit. A més, aquesta colonització linguística se sol disfressar d'una mena de tolerància multi-cultural (?), quan en realitat accelera la desaparició de la llengua natural sent intolerant amb ella. Vegeu la llengua dàlmata com a exemple.
És molt significatiu que "bilingües" només ho són els individus que tenen la llengua natural com a pròpia, però no pas els individus colonitzants, ni el total d'aquella societat.
Faig aquests escrits per pedagogia....però de debó que de vegades crec que és com parlar amb parets.
Salutacions.
|
|
hereu |
pot ser vaig desencaminat....
Saturday, September 12th 2009, 6:51 AM
i puc resultar repetitiu, però el problema és quan hi entra l'interés politic. Conec veïns que són bilingües, són la gent més correcte que he conegut.
Jo parlo català 'tancat' i ells castellà, però tenim unes converses perfectament entenedores i enriquidores, i algun cop hem parlat de la mateixa parala, llengua. Fins i tot un ha llegit aquest llibres de català antic!
I la relaitat d'ara és que hi ha moltes llengües que conviuen, la nostre vida. Perdoneu que em torno a repetir: la politicia és el problema.
Marycler, com sempre, excele·lent bloc.
|
|
msanc |
Pensament Bilingüe
Saturday, September 12th 2009, 4:11 AM
Aquest escrit, Marycler, m'ha fet entendre una mica més, la necessitat de no censurar cap llengua. El castellà és la llengua que he mamat als pits de ma mare, la llengua amb la que he jugat i he crescut i per això l'estimo i em dol quan se la castiga dia si i dia també pel xat. Però el Català és la meva llengua adoptiva, és la llengua que necessita ser protegida per no desaparèixer, és la llengua del meu fill, de la meva terra, amb la que crido de plaer i per això me l'estimo igualment.
No poden conviure????
un petó
|
|
|
|
| |
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
| |
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
| |
|
|
|
Contactes
Registra´t
