Comdemnat al misteri dels enigmes
essent el pensament un ram d'incògnites
habitant els miralls una multitud d'absents
caiguts els deus al fons de les cisternes
deman a la pluja que damunt mi neixi l'herba.
Bonica pregaria que pot ser llegida des de la tristesa d’un acabar o l’alegria d’un començar.
(jo trio néixer herba, o que la pluja em pinti de verd herba els cabells ;)
Gràcies Tragi, bon divendres, i que tinguis una bona diada
Escriu el teu comentari per aquest article
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't