| |
|
| |
|
 |
|
| |
|
| |
Article del bloc de Cabrero
|
|
| |
Sexe i classe social
 dijous 10/setembre/2009 - 06:44  924  19
No és que jo entengui molt de sexe, us ho aviso, una assignatura curiosa on també es posen notes, però que dificilment pots recuperar, ni al setembre ni a la trobada posterior a la primera, o sigui la segona. M’agrada la literatura erótica, de la que sóc bon lector i mal aprenent, i m’agraden els blocs que he llegit a aquest xat, amb més excitació que bon criteri. De fet, tot l’edifici de les meves conviccions polítiques, filosòfiques i etnològiques es desvaneix quan determinats temes, prosaïcs i corporals, envaeïxen les meves hormones. Realment és fácil moure tot l’edifici, ho reconec, però és que la cimentació no és l’adequada: li falta profunditat.
Tenia una cita per a testimoniar, en cos present, un màgic relat d’amor controvertit, verídic i apassionat. No ha pogut ser-hi, i per això m’he inventat una història que parla de sexe i de classes socials. M’hauria agradat que em passés, i potser algún dia em passarà, o ja m’ha passat.
Jo mai no havia estat en un pis com aquell, acostumat a garitos on imperaven els desordres estètics, els plats florits i el desert del frigorífic: Entre els i les pseudointel•lectuals, les relacions amoroses no són mai fàcils, i necessiten una apertura adequada, una bona estrategia i un esforç, de vegades excessiu, per plantejar les tables. La defensa siciliana no va funcionar, però era i semblava real: aquell menjador de 40 m2 impolut, amb parquet i begudes de tot tipus, música agradable i 3 sofàs temptadors, amén d’altres incongruències estètiques, era el més semblant al paradís que jo havia conegut. Tot s’ha de dir: el que jo coneixia, entre cases okupes, cases prestades i cases d’amics no disposava, tot plegat, de la meitat de les begudes extraordinàries i abundants, de la meitat de llibres excitants, de la meitat d’aquella dona vestida de burgesa, que vivía com una burgesa, que estimava com una burgesa i que una tarda, amb pensament de burgesa, va decidir tenir-me com a company sobre els sofàs, sobre els poemes de Celso Emilio Ferreiro i sobre les deixalles de l’home que ja no estimava.
Ens van tenir tots dos i de manera simultània, la qual cosa no és gens fácil entre els enemics de classe. Jo hi vaig pensar, de manera decidida, que tots els meus companys de torn es mereixien aquell menjador amb els seus sofàs, la priva i els poemes. Ella, segurament, es va arribar a creure que s’ho mereixia tot.
En el moment de l’intercanvi de dames, la seva vida ja no em resultava estranya, ni la vida del sindicalista resultava, als seus ulls, més que una vida més, una vida de la què disposar com a burgesa, sense interés especial ni desdeny especial.
Ella em va fer pensar sobre les classes socials i sobre les classes de persones: rarament coincideixen. Cadascú en el seu excès i la seva manca, intercanviables.
Aquella nit interminable va acabar, i encara ens estimem.
Jo us podría dir el seu nom.
|
|
|
 |
| |
|
| |
Escriu articles al teu bloc
|
|
| |
|
| |
Comentaris sobre aquest article |
|
|
| |
Cabrero |
Es pot viure sense treballar?
Monday, September 14th 2009, 5:06 AM
sí, si com a treball entenem un treball estàndard remunerat. En Xavi, l'amic de la Vegana, treballa plantant les seves coses, fent actuacions, pintant, fent performances.
Vaig conèixer, fa anys, dos pastors de Còrsega, un de 80 anys i l'altre d'uns 45. El més gran havia estat de brigadista amb Camilo Berneri a la guerra civil, i els únics diners que utilitzava eren els de l'intercanvi de la llet de les seves cabres i ovelles. Vivien tots dos amb el mínim, i eren feliços.
N'he conegut d'altra gent semblant, sense salari ni treball estàndard: utilitzen el mínim, i són curosos amb les persones i les coses.
Tbé vaig conèixer, i encara el conec pq volta per les meves proximitats, un anarquista pur, segons ell, que es va muntar una granja de cabres al Bages. A hores d'ara, l'anarquista pur és un dels tios amb més peles i més mala sang de la comarca.
La vida sempre ens posa al nostre lloc. Els ideals no són un valor en alça, però la mediocritat no serveix ni com a utopia ni com a realitat. Els somnis són igual d'imperfectes que la suposada integració a un món convalescent de persones insatisfetes.
|
|
Vegana |
...
Monday, September 14th 2009, 3:22 AM
Ni les curacions espontànies són impossibles Msanc, alguns metges les estudien. Que no entenguem o que no ho haguem viscut no vol dir que sigui impossible. Simplement vol dir que no ho sabem tot. I al món passen moltes més coses de les que ens passen a nosaltres o de les que nosaltres coneixem o creiem saber.
No els paga Siddharta, se’ls troba. El Xavi fa art de les coses que es troba. Fa exposicions a Polònia i a Alemanya i a Gran Bretanya amb coses que arreplega pel món. La gent llencem moltes coses: menjar, roba, electrodomèstics... de tot.
Ara es vol comprar una càmara per fer vídeo-art. Amb els diners que treu, venent samarretes que pinta i mel vegana feta amb flors, en una xarxa d’activistes als quals els fa aportacions en forma de cartells i xerrades i performances, els aconseguirà aviat.
Menja, i força. Com que la terra és de qui la treballa, s’ha muntat un hort a la vora del Vístula. Com que l’aigua corre lliure en pren la necessària per regar el que planta. Va a regar regularment, i quan no hi pot ser pq està voltant pel món, s’inventa sistemes pq les plantes rebin l’aigua necessària (ho va fer en un poble de la franja quan va estar vivint allà i només baixava un cop al mes a regar-les... imagina en un clima molt més humit com el de Polònia). Com que té traça intercanvia el que li dóna la terra, i no utilitza per menjar ell i la seva dona i col·legues, en una cooperativa.
Com que col·labora en un ateneu anarkovegà no li falta de res per viure. Fan mercats d'intercanvi cada quan volen als pobles, així redueixen i reciclen.
Fins i tot mengen els animals que es troben abandonats o alliberen i recol·loquen, i allà on viuen sempre s’hi pot dormir i menjar si estàs de pas al seu poble.
No es teletransporta pq entre els poders que té no es compta aquest. Hi ha altres maneres de viatjar que poden incloure des del colar-se en transports públics fins al fer dit.
Depèn de la seva voluntat quan fa mil·lers de km. per anar a una mani, o a un campament anarko o a una demo vegana o per baixar a Barcelona. Quan la gent viatja així, ja sap si és millor viatjar sol, amb una altra, quin rètol has de dur, quanta estona de mitja tarda algú a aturar-se. I t’asseguro que no arriba mai tard a cap cita.
El temps és seu, la ruta que fa li proporciona coneixements, amics, contactes, cases, experiències, vida.
Ha renunciat a tenir fills pq creu que és egoista per la vida del planeta no fer-ho, tot i que crec que seria un bon pare i la seva dona una mare excel·lent. Em sembla que no ha renunciat a res més.
Però si vols al gener o al febrer ha decidit que tornarà a ser per barna, i li pots demanar totes les explicacions que vulguis tu mateixa, que segur que t’explicarà encantat com es pot viure intensament sense dependre de ningú i sense que ningú depengui de tu.
;)
|
|
Vegana |
Llibertat, diners i feina????
Sunday, September 13th 2009, 7:08 AM
jajajjaja, nono, el Xavi no té diners i fa anys que no vol treballar i no ho fa i és la persona més lliure que conec!!!!
Disposa de tot el temps del món per fer el que li dóna la gana, no té a ningú per damunt o per sota, pot viatjar on li plagui, conèixer gent, escriure, pintar... viure i fer el que li doni la gana.
Dir que la llibertat te la donen la feina i els diners és haver-se cregut els anuncis de telefonia mòbil o de cotxes... que poden ser molt estètics però no ens poden vendre la llibertat. Pq la llibertat no es compra. S'exerceix.
;)
|
|
msanc |
Tinc la sensació...Cabrero
Friday, September 11th 2009, 3:02 PM
que el que més et va impressionar d'aquella dona era, precissament, que pertanyia a una altre classe social. Una classe social que tu, segurament, desitjaves tenir i apropant-te a ella, t'apropaves inconscientment al seu voltant!!!!!! (és només una suposició....)
I respecte al tema estudis universitaris, com bé dius tu, et dóna llibertat d'escollir més ampliament a que et vols dedicar a la teva vida i segurament, no sempre, optaràs a una millor feina. Ser esclaus, Cetic, ho ets tenint estudis i sense tenir-los, la majoria treballem per subsistir i per tant som esclaus. La única diferència és que alguns han de treballar moltíssimes hores per 1000 euros i altres, que han sacrificat part de la seva juventut estudiant, treballen pel doble. Però esclaus ho són tots dos.
un petó
|
|
Cabrero |
No, no vam compartir la vida ni la classe
Friday, September 11th 2009, 5:07 AM
però la poesia del Ferreiro ens va fer creure, aquella nit i 3 més, que "Longa noite da pedra" estava pensada per a tots dos.
No em va servir per a pujar d'esglaó, però en les negociacions del conveni a l'empresa coneixia millor els meus interlocutors, i tots els meus companys van ser-hi presents, sense saber-ho, en aquell pis cantoner de l'Eixample barceloní.
Sí, encara el nivell d'estudis discrimina de manera clara la classe social, la possibilitat de treballar i de tenir ingressos... i de que acabis casant-te o separant-te de persones semblants a tu.
|
|
|
|
| |
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
| |
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
| |
|
|
|
Contactes
Registra´t
