Tinc un "amic" que una vegada va escriure el següent, i que m'agradaria compartir-ho amb tots vosaltres:
Tinc por...Tinc por de perdre’t per sempre. Tinc por de fer aquest llarg viatge únicament amb el teu record i morir-me sense que tu estiguis al meu costat. Tinc por de no sentir mai mes la teva càlida ma. Tinc por de que es faci fosc i no sentir-te prop.
Mai una llàgrima m'havia fet tant mal. Surten suaument, acaricien la cara amb delicadesa, i es precipiten fermes al meu cor, com si d'espases es tractessin.
Diuen que l'amor es el motor de la vida. Diuen que sense amor no es pot viure. I tu....tu ets l'amor de la meva vida.
M’hagués agradat tenir dues vides, i saps que totes dues per viure-les amb tu, tot i que amb una em conformava.
T'estimo passi el que passi.....
un covard la por el paralitza,a mi no me'agradaria que una enamorada me comunicas algo aixi....no crec que sigui just haber de viure amb la responsabilitat de tenir algu que et demostra aquesta dependencia...sempre creuria que es obsessio i no amor
El meu "amic" m'ha dit que en el fons segueix pensant el mateix, pero que, evidentment te ganes de viure...de sentir-se viu.......
Personalment crec que, com moltes altres coses que es diuen i es pensen en un moment determinat, si les traslladem en el temps, perden el seu sentit. Tot això sense perjudici que en el moment que s'han dit o pensat siguin el k realment sentia la persona.
De totes maneres estic d'acord en tu.,....res es etern.....però no seria just que aquet "peti" detall no ens permeti ser feliç. UNa mica de Carpe Diem per tothom!
M'agradaria saber el que pensa el teu amic ara, si per exemple va escriure aquest text fa un any o més.. potser ara té parella nova o encara està enamorat de la mateixa persona a qui li va dedicar això.. la vida dóna moltes voltes... i això son sentiments en un moment determinat, però no vol dir que siguin per sempre! (es quant un ex et diu durant la relació: - no puc viure sense tu.. i mira'l ara "vivito y coleando" sense mi...aish.. l'amor fa dir bestieses)
abans què res ser nota discordant ( per variar aquí dins ) però ...
Em sembla què heu llegit massa la Dama de les Camèlies, Anna Karenina o Madame Bovary ... :D
Vui dir què a vegades es posa "l'etiqueta" amor a dependències emocionals insanes, latents desesperacions a la soletat, inseguretat, exigències afectives, etc ...
L'amor és contrari a la por, perquè aquesta et limita.
Almenys l'amor què jo vui ...
;)
L´amor pot amb tot, fins hi tot la por, i sentir la certesa aquesta de t´estimo passi el que passi, és un tresor en els temps que vivim, en que tot és força incert.
Petons
Què bonic dir que tens un amic.... però pq posar-li les " " ??? Si és amic, no cal dissimular-lo, ho és i punt.
Sap què penses, com penses i sobretot et fa costat en els bons i en els mals moments, és qui et deixa l'espatlla per plorar, qui es preocupa per tu, qui riu amb tu quan fas qualsevol pallasada.... si si, això és un amic!
Diga-li al teu "amic" que potser dues vides no podrà tenir...però que amb aquesta que té ara...pot viure-la com si fos doble.
Diga-li al teu "amic" que amb el cor tan gran que té, podrà repartir amor a lo largo y ancho del planeta, i encara li quedarà combustible suficient per tornar de nou a refer el camí.
un petó
Escriu el teu comentari per aquest article
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't