| |
PER ALGUNA RAÒ QUE DESCONEC...
 dimecres 9/setembre/2009 - 05:13  697  4
Hi ha algú, que s compadeix de mi. En un intent de desfogar-me, m'agradaria poder dir algunes coses.
La primera es que per a mi es relativament fàcil escriure sobre sensacions, i emocions. Per desgràcia en la meva persona, no es gens extraordinari.
Percebo que es sent compromès, i que te por a fer-me mal, quan jo ja vaig dir el que sentia.
Ja em vaig alliberar d'aquest sentiment, aixi que... . No pensis que m'arrauliré més en mi, ni que desitjaré la mort, ningu mor de tristesa, es supera i no soc menys que ningu.
T'estimo, sí però això no vol dir massa, estimo a moltes persones i no he exigit mai que sentin el mateix.
Si estimar es plorar quan tu ho feies, des de l'altra punta del mon. Si es encendre una espelma cada dia perquè t'arribi la seva claror quan tot ho veus fosc.
Si estimar, potser et semblara poc es, voler estar amb tu a cada moment, i obrir-me de secrets i de somnis.
Si estimar es perdonar-te les paraules que algun cop van fer-me mal. Si es albirar un joc quan en realitat jo m'ofrenava.
Crec que t'estimo. Però en la força de l'ona una nit de lluna plena.
Tant, que soc capaç de prescindir de tu, amb la condició mínima siguis feliç sense mi.
Si estimar es plorar d'emoció després de penjar el telefon, o simplement tancar el blog amb una il·lusió als ulls, em penso que t'estimo no se com. Però t'estimo.
Així que et vull feliç, somrient com et recordo, perquè cada cop que hi pensi em vindrà un somriure d'ulls, a viure que son dos dies! jo ja he complert la meva missió. Estimar-te desde l'altra punta del mon.
No confoguessim mai, la fragilitat del vidre amb el tall precís del diamant.
|
| |
|
Contactes
Registra´t
