| |
|
| |
|
 |
|
| |
|
| |
Article del bloc de Cabrero
|
|
| |
Estructura i funció dels xats (2) Les arts discurssives
 dimecres 9/setembre/2009 - 02:23  1226  23
Estructura i funció dels xats (2)
Les arts discurssives
Ninguna salvación es posible fuera de la imitación del silencio. Pero nuestra locuacidad es prenatal. Raza de charlatanes, de espermatozoides verbosos, estamos químicamente ligados a las palabras.
E.M. Cioran. Silogismos de la amargura.
Las máscaras son expresiones fijas y ecos admirables de sentimientos, a un tiempo fieles, discretas y superlativas. Los seres vivientes, en contacto con el aire, deben cubrirse de una cutícula, y no se puede reprochar a las cutículas que no sean corazones.
G. Santayana. Soliloquies in England and Later Soliloquies.
Les màscares I les paraules, les persones i els verbs… aquest és el binomi predominant i la funció dels xats: donar la veu i la paraula a les màscares que persegueixen, per a completar-se com a persones, formar part d’una comunitat on se senten reconegudes, anomenades, diferents de les altres i a la vegada similars. El xat esdevé, en aquest sentit, una comunitat total i autosuficient, capaç de proveir-nos d’amistats i enemistats, d’amors i de desamors, de prestigi i de desprestigi.
Tota comunitat disposa, per a les interaccions dels seus membres, d’una gran diversitat d’escenaris, on els participants desenvolupen determinats rols socials amb pautes d’acció concretes o rutines preestablertes (part en anglès). El desenvolupament d’aquestes rutines es du a terme mitjançant les actuacions (performance), entesa com a l’activitat total d’un participant que serveix per influir, d’alguna manera, sobre els altres participants o membres de la comunitat xatera presents. Cal recordar que aquesta presència no té per què ser concordant o sincrónica amb el desenvolupament dels rols, com és el cas dels missatges o els blocs, ni té per què ser recíproca.
Les persones sóm portadores de discursos i de signes per als altres; hom pot parlar, així, de què vivim per inferencia, amb dos tipus principals d’expressions:
- Les que donem a la resta de participants o de membres de la comunitat.
- Les que emanen de nosaltres.
En tots dos casos, els participants transmeten informació errònia de manera intencional. En el primer dels casos es tracta d’engany , i en el segon de fingiment .
Per les característiques especifiques del xat, tota la informació donada, amagada, manipulada o rebuda forma part dels seus elements discurssius, definint-ne alhora les individualitats i la comunitat i subcomunitats presents. Aquesta comunitat es podría representar com una gran ciutat autónoma, amb llenguatge i moneda pròpies, dividida en barris de diferents característiques habitats per diferents individus i classes socials. El xat, el moment de parlar en les diferents sales, és l’autobús perimetral d’aquesta gran ciutat, que transmet i mou la informació de barri a barri, de la perifèria al centre i del centre a la perifèria. Però, evidentment, l’autobús només serveix per a recorrer els espais de comunicació, i en cap cas t’asseguren la residència o el canvi d’estatus. La suposada horitzontalitat, de la que ja vàrem parlar, es dota de fronteres i de límits explícits i implicits.
Les estratègies personals i, en menor mesura les grupals , s’orienten bàsicament a transmetre necessitats de comunicació, d’aproximació i de pertinença al grup. Aquestes estratègies disposen d’un ampli ventall d’elements, que cal dominar amb prestança per a aconseguir un cert estatus a la ciutat del xat:
- El nick o àlies, amb missatge propi, i que informa en certa manera, i en primer terme, de la màscara triada. Sembla clar que una majoria d’aquests àlies persegueixen objectius concrets, d’originalitat, de subratllar determinada característica de la persona o del seu contrari.
- El perfil, amb un qüestionari que es presta, deliberadament, a la confusió i a la seducció, però que ho té tot a perdre quan es compara amb una eina en aparença secundària: la foto real de la persona. En termes generals, una persona amb un perfil baix o gairebé innexistent , i que ha estat descrit també de manera deliberada per a donar joc i misteri als participants, es pot reivindicar amb una fotografía rotunda que mostri un aspecte sà i atractiu o un rostre interessant. Segurament rebrà més comentaris i será visitat per més persones que un professor/a d’Oxford d’intercanvi a la Universitat Internacional Menéndez Pelayo. Així de dura és la vida al xat. Cal fer èmfasi en un subgrup no gens menyspreable d’habitants de la gran ciutat: les persones amb burka, el signe de que no té rostre o fotografía, més enllà de les genèriques o baixades de l’àlbum familiar o d’Internet. Sorprèn, com a mínim, de que siguin homes o dones, o tinguin l’edat que tinguin, apareguin davant de l’escenari amb la mateixa màscara, la portadora ideal de característiques reals, inventades o innexistents. Una part de la seva existencia al xat será, previsiblement, lluitar contra els talibans imaginaris, i l’altra aportar, quan ja sigui inevitable, una part del seu rostre.
- L’expressió oral o la comunicació davant de la resta de participants, potser la més complexa en aparença i la més senzilla en el seu funcionament: aparèixer al xat és afirmar, en molts casos, que necessito veure’t, que necessito que em vegis, que sóc aquí, que estic disponible per uns minuts o per unes hores. El xat està poblat per éssers reals i imaginaris molt complexes, molt tendres, de locuacitat incontrolable o de timidesa a prova de bombes i de privats. En el xat dormen o resideixen persones de manera fixa, temporal o estaciónària, i es dóna tot un ventall d’interaccions de seducció, de lluita pel poder o pels minuts de glòria, de reconeixement d’estatus… el xat és un lloc meravellòs que necessita ser explicat, si m’ho permeteu, en un bloc apart.
En el proper article, per tant, intentaré exposar la resta d’elements discurssius del xat, i li dedicaré una especial atenció a l’altra gran component de la comunicació, els blocs i els bloquers, entre els quals m’hi compto.
Espero les vostres aportacions, critiques i suggeriments si ho considereu adient.
Salut, anarquía i amor infinit.
|
|
|
 |
| |
|
| |
Escriu articles al teu bloc
|
|
| |
|
| |
Comentaris sobre aquest article |
|
|
| |
Vegana |
Jeje,
Friday, September 11th 2009, 7:17 AM
Tragi, em sembla que ja saps que m’encanta associar paraules amb paraules i amb imatges... a més, darrerament rebo molta informació de “gent que pertany” i alguna d'elles que és acusada de terrorisme tot i que no clava trets... i em brollen paraules, però no de pluja verda sobre els cabells... sinó de pluja àcida... ;)
Cabrero, doncs és meravellós que us deixessin fer sense haver-vos d’infiltrar. No sé si se'ns veu a la cara quan ho hem intentat nosaltres tant des d'associacions com des de postures personals, però només ens han deixat filmar l’entrada dels animals i la sortida dels cadàvers esquarterats. El procés del mig, no.
I si afegim els que permeten rituals de mort d'altres religions, tampoc.
Si em dius on són aquests escorxadors que vas visitar, anirem a filmar encantades/horroritzades. I dic encantades per no haver de fer un llarg procés d’infiltració en cadenes de mort que suposa que una persona hagi de deixar la seva feina, fins i tot el lloc on viu i la seva família, entrar a treballar en un escorxador, participar en matar allò que estima i filmar-ho d’amagat, i dic horroritzades perquè que gasejar la vida, com els nazis van fer, no em sembla gaire digne d’admiració.
Tot i que, com diu ma germana, a vegades la bona mort és l'única cosa que pots desitjar si has tingut una vida privada de llibertat i plena de merda i dolor.
;)
|
|
Vegana |
vaja,
Friday, September 11th 2009, 5:53 AM
així ja podrem dormir tranquil·les, si ho aconsella la UE i els lobbys econòmics de la mort en treuen més guany, serà un èxit per molts cadàvers que arribaran a la mort sentint que és el millor moment que han viscut.
On dius que ho aplicaran això?
Si Amnistia Internacional aconsellés matar sense dolor les empresonades... en diries gregarisme? Jo en diria pertinença a banda armada, legal això sí.
Però ni els consells són reformes, ni les reformes són sempre bones, ni les paraules defineixen bé el que sentim i potser sí millor les investigacions en directe i, sobretot, l’acció directa:
http://www.igualdadanimal.org/
Si el reformisme al sexisme es fer més gran la cuina a les dones, jo amb goma2 te la faig enorme enormeeeeeeeeeeeeeeeeeeeee
I sí, salut, anarquia i amor infinit, però per totes les que ho desitgin, sense barreres alienes.
|
|
Cabrero |
Gregarisme o pertinença?
Friday, September 11th 2009, 5:16 AM
Potser les dues coses, pq és un gregarisme triat i acceptat en certa forma. Aquest gregarisme ha aconsellat, pex, que la UE canviï els requisits per a sacrificar porcs als escorxadors: els maten amb gas en petits grups, pq s'ha comprovat que els abaixa el nivell d'estrés i la carn té millor sabor.
Llàstima de tants pocs blocs. A veure si s'anima la gent, amb opinions, notícies a comentar, sensacions o enllaços a webs interessants.
Jo crec, Yolanda, que sí que ho has entès, i que t'ho has pogut llegir sencer. No serà excessiva modèstia de la teva part?
Cioran és inesgotable i recomanable, malgrat les crítiques sobre la seva suposada col·laboració amb el feixisme. Si aquest bloca anima algú a llegir-ho, haurà completat una bona feina.
Salut, anarquia i amor infinit, tbé l' 11 de setembre
|
|
Vegana |
nova oferta de dubtes...
Thursday, September 10th 2009, 2:32 PM
Suposo que si algú ja t’ha ofert ajuda per conèixer més, algú altre te n’oferirà.
Jo crec que transmetre és dir, i comunicar arribar-hi. Comunicar és més difícil pq inclou emissor, canal, missatge i receptor. Tot amb les seves interferències, pròpies i alienes. (paranoia de ciències de la comunicació, segur).
Et puc dir que les expressions i presentacions es contagien arreu... i si observes bé, quan veus algun reportatge de com els animals són enviats a l’escorxador i del so que fan quan ploren junts i tanques els ulls, pots transportar-te a un camp de concentració nazi sense voler-ho. Com som fetes del mateix, sentim i expressem el mateix davant del mateix quan surt d’un lloc autèntic. A vegades amb una sola veu. Sentir-ho és horrible i meravellós pq t’allunya i t’apropa a totes.
L’expressió d'un so és el de menys si el fas de veritat. Potser només ens apropiem d’un so pq aquell so ens ha arribat al lloc just. Llavors s’ha esdevingut la comunicació, i quan transmetem, intentem causar en el receptor el mateix sentiment provocat pel so que ens el va provocar a nosaltres. O sigui: comunicar millor.
Jo en diria “intent de transmissió d’un aprenentatge” d’això.
El gregarisme seria l’impuls d’alguns animals socials d’agrupar-se en grups o ramats, per acontentar algunes necessitats socials que varien en funció de les necessitats dels mateixos. La pertinença inclouria algun tret més... observa la famosa frase “... pertinença a banda armada”...
Un àlies atzarós és també una declaració d’intencions, potser també atzaroses. Ben trobat.
Elaborar una cosa conjunta seria una experiència enriquidora, segur. Trobar la forma de fer-ho, una assemblea llarguíssima.
Gràcies compartides sempre entre totes les que hi participen, o no hi ha ni transmissió ni, molt menys, comunicació.
I una altra del Cioran i que li encanta al Xavi i que ha usat per a encapçalar algun dels seus escrits:
“Creo en la salvación de la humanidad, en el porvenir del cianuro”
Igualment brutal
:)
|
|
Cabrero |
comunicació o transmissió?
Thursday, September 10th 2009, 12:53 PM
No puc explicar el funcionament dels grups, bàsicament perquè només els intueixo. Gregarisme, públic admirador -el xat és un espectacle també- o grups estructurats, incloses les parelles... no conec el suficient. M'havien ofert ajuda i assessorament, però no ha pogut ser.
Transmissió o comunicació? Jo crec que les dues coses es donen alhora, i sempre es fingeix o es menteix, perquè el sistema en si no ens deixa una altra alternativa. La transmissió i la comunicació són sempre incorrectes, pq desconeixem aspectes bàsics dels nostres interlocutors, i molts de la resta de components de les interaccions: no els veiem, no poden gesticular, apropar-se o allunyar-se... immòbils sempre o, com a màxim, amb dècimes de segon per a pensar una expressió correcta o oportuna.
Quant la pertinença, crec que fins i tot la mateixa estètica ens ajuda a saber que, en una mesura o una altra, compartim un espai comú. Tu que ets molt observadora, Vegana, hauràs pogut comprovar millor que jo que fins i tot les expressions verbals i la presentació de la gent es contagia d'una a una altra; estem davant d'una llengua vehicular comuna i incipient?
Per últim, i si parlem de l'àlies, no creieu que triar-lo a l'atzar ja és tota una declaració d'intencions?
Per acabar, crec que es podria elaborar una anàlisi o reflexió de molta més qualitat si es fés una obra col·lectiva. Fóra possible en aquest xat plantejar "blocs" col·lectius o com a mínim de més d'una persona? Crec que seria una bona experiència, en aquest o en altres temes.
Gràcies per tot
|
|
Vegana |
Dubtes i suggeriments...
Thursday, September 10th 2009, 10:42 AM
Jo més que de transmissió d’informació errònia parlaria de comunicació errònia... una cosa és enganyar i/o fingir (que de debò crec que no totes ho fem), l’altre és deixar un missatge a través d’un mitjà i no comprendre que aquest serà rebut des de la pròpia informació i experiència de qui la rebi (que pot estar mediada per la seva capacitat de relacionar-se enganyant i fingint o perquè s’hagin relacionat habitualment així amb ella).
Si acceptem la meva premissa, podem “responsabilitzar” així tant a l’emissor com al receptor de la mala/bona interpretació del que s’exposa. "D'enganyar i deixar-se enganyar". Això em sembla que és intrínsec a la comunicació, fins i tot a la visual, que semblaria menys “manipulable” però que fa que, per exemple, allò que per a una és un reportatge d’investigació, sigui rebut per a una altra com a una exposició morbosa d’una part de la realitat, o allò que és emès com a ironia sigui rebut com atac personal per a una altra, o una poesia pugui ser apropiada per diverses persones alhora.
La mobilitat social existeix, fins i tot dins del xat, però, com a la vida real, costa o és només apte per a unes poques amb recursos específics i/o adaptatius a les seves necessitats del moment. L’entrada d’un nick nou és una bona mostra per observar si s’aconsegueix fàcilment aquesta mobilitat.
No veig molt clara la necessitat de pertinença. Entendria millor un concepte de gregarisme, però la pertinença em sembla que necessita de lligams més forts.
Els nicks poden o no denotar més coses que les que simplement poden dir la unió d’unes quantes lletres. En alguns casos es fa evident que són la màscara d’una intencionalitat concreta, en altres em semblen un pur atzar a l'hora de registrar-se.
El perfil, si permetés donar respostes obertes, podria oferir informació diferent (o a mi sempre em falten caselles).
La o les fotos... igualment, són recursos informatius amb intencionalitat diversa... molt diversa. Fins i tot posar la foto d’una mateixa pot esdevenir un fet més enllà d’autoproclamar-se existent per a les altres... en alguns casos ha semblat una autoproclamació de l'existència per a la persona que la penjava.
Suggeriment? Seria brutal que també sabessis de dinàmiques de grup i ens perfilessis com funcionen dins d’aquest espai.
I per acabar el llarg rollo, una frase (millor ;) del Silogismos:
“Desde que recuerdo, no he hecho más que destruir en mí el orgullo de ser hombre. Y deambulo por la periferia de la Especie como un monstruo temeroso, sin la envergadura suficiente para aullar en nombre de otra manada de monos”.
Brutal
|
|
Cabrero |
Visions de la realitat
Thursday, September 10th 2009, 6:00 AM
Estic d'acord. Tinc la visió de ser-hi poc temps en el xat, però és la meva. La sociologia, l'antropologia i la poesia humida formen un bon trio de disciplines, pel que a mi respecta: cadascuna aporta la seva limitada visió d'una part limitada de la realitat. Hi ha qui porta uns anys treballant-hi, per exemple, i teoritza sobre noves relacions de producció. Encara no estic diagnosticat de bipolaritat, però si que tinc aquesta esperança: em jubilaria de pseudointel·lectual cobrant una bona pasta dels que hi treballeu.
Crec que el professor d'Oxford, sota una personalitat inventada, sí que podria entrar al xat. I estic d'acord en què el perfil dels participants tbé depèn de les seves disponibilitats i exigències de cura dels fills. Em sembla una bona aportació.
D'una altra banda, l'annonimat ens fa valents i covards alhora; quan ens passem de valents, la corda es tensa tant que necessitem mostrar-nos amb alguna característica real. Potser alguns de nosaltres vivim més còmodes en el món virtual i inventat de les relacions innexistents.
Gràcies a tots tres.
|
|
msanc |
Només una apreciació...
Wednesday, September 9th 2009, 4:35 PM
dubto molt que un professor d'Oxford tingui temps de sobres per dedicar-lo al xat. Crec que la gent que estem aquí, salta a la vista, tenim temps per dedicar-li, sinó no hi estariem, no???? A més, segurament, la majoria dels que dediquem el nostre temps aquí, som persones amb fills que no podem sortir de casa tant com voldriem i quan els nens dormen...ens endollem al pc.
en fí, tu, espero haver-te ajudat una mica...
un petó
|
|
|
|
| |
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
| |
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
| |
|
|
|
Contactes
Registra´t
