Deixaré avui que el roig de vi recorri la meva sang d'aigua. L'aspror de cada glop alleujarà la duresa del devenir del dia a dia. L'escalfor al final de la copa fondrà el gel que cobreix la vida a l'hivern dels sentits.
Si la falsa alegria del moment es refà en plors, la pluja de l'ànima regarà per uns instants el jardí eixorc d'un present de sequera i d'esquerdres que la covardia perpetúa més enllà del que el sóc capaç d'imaginar.
Dolça és la sal quan els ulls ja no saben plorar.