Ara,
que rau la nit
couen els silencis.
s'esmuny la última llum
d'un estiu
esborronant les tardors
en les que hi eres.
I si?
aquesta nit que cau de cotó de sucre
comptessim junts les estrelles?
I si demà
nuus sobre l'herba mullada
ens desvetllesim les incògnites?.
I si?
començem per la primera majúscula d'un somni
i deixem que ens recorri l ànima un paper en blanc
i s'imprimeixi el ara,
aquest instant.
sense albirar més nits com aquesta?
Vindries a buscar-me, cor melòs?.