|
sarralenc |
Amb el cor obert
Friday, September 11th 2009, 8:02 PM
de bon rollo cetic,
i de no tan bon rollo Eudald.
No tinc RES contra el castellà.
¿sembla extrany què digui això,
fent el comentari--sarcàstic--reconec,
de que Marc Aureli no sabía català?
Doncs l'explicació, correcta o equivocada,
és aquesta:
La llengua, o si voleu evitar "AMBIGÜITATS"
l'idioma, què vaig aprendre de petit,
amb el què vaig coneixer les expresions
verbals d'amor pur i dessinteressat de mare,
de pare, d'avies i avis, i moltes més després,
va ser el català.
Les guerres, el destí, el quèsigui,
em van allunyar de Catalunya i
dels millors records de la meua vida.
No tinc gaires oportunitats de parlar o sentir el català
perquè visc a l'estranger, lluny dels parents
i amics de parla catalana.
Quan vaig trobar el XAT.CAT, amb l'INTRODUCCIÓ:
"Després de molt xatejar i no trobar el xat que ens satisfés
ens hem decidit a fer el nostre: en un entorn agradable
i en català , valencià, mallorquí, alguerès... "
(que suposo què és creació del jefe bertran--Gràcies!)
m'hi vaig apuntar desseguida i amb molta alegría.
L'ilusió de poder llegir, APRENDRE a escriure
en català i comunicar-me en català em va
entusiasmar.
No tinc cap objecció que la gent parli, canti,
escrigui o somii en castellà; però jo sería un
fals i un hipòcrita si no diguès que m'estimo
MÉS sentir i llegir les coses en català en el
xat què S'OFEREIX PRECISSAMENT A
FER-HO EN CATALÀ.
Sí, jo copio parts de escrits en que
L'ORIGINAL és en anglès, francès,
CASTELLÀ (Sí, cetic, també uso
expresions ,dites, i acudits en castellà);
el què "critico", potser injustament,
és el que veig MOLT, PERO MOLT
SOVINT, i no solsament aquí, sino
també en comentaris al AVUI, i quan
he estat a Barcelona, amb la gent quan
converse,que quan algú vol donar
a l'expresió, un "aire d'AUTORITAT"
o es refereixen a una obra literaria,
cinematogràfica, o de qualsevol aspecte
científic o cultural, utilitzin el castellà
com si fos la versió ORIGINAL o la
que IMPLIQUE L'AUTORITAT de
l'última paraula, com qui diu:
"ESTO ES ASÍ, I PUNTO!"
Eudald, sense ànim d'atacar-te,
però espero què vegis el meu punt de vista.
Potser jo no hauría d'haver fet el comentari
que et vaig fer, però, ere, com diuen molts,
aquí, en aquest xat, ere una espineta què
me l'havía de treure; no per tu, en particular,
sino pel fet aquest que sento, que quan
"es vol donar un aire de que ESTO ES ASÍ
I PUNTO" es faci servir el castellà.
Com si fos la sentencia de un de los "grises"
del temps de Franco.
Una abraçada "conciliatòria" ;- )
|
|
MMaria |
Realment es ..
Tuesday, September 8th 2009, 4:43 PM
admirable la gent que es diplomatica (hipocrita), ja que mai diuen el que realment pensen, sempre diuen el que vols escoltar en cada moment. No se que es pitjor, jo ho he intentat.. amb el jefe, companys de feina, conegut.. intentes mossegar-te la llengua, però crec que pago amb la cara que poso.. i puc aguantar-ne una, però a la segona.. ja he de saltar! Suposo que es per això, que sempre busco gent sincera i directa al meu voltant, prefereixo una veritat dura que una mentida piadosa!! (una altra cosa es la falta de respecte, es pot ésser directa i sincer però de manera asertiva)
|
|
sarralenc |
Dopo, no m'en sè d'estar!
Monday, September 7th 2009, 5:09 PM
Sí! no m'en sè d'estar de dir-te què, per a mi,
ni guardar-me les ganes de fer,
ni de dir el què he de dir,
ni deixar què em fotin una fresca merda...
ni acatar les paraules de qui sigui,
ni HIPOCRITAMENT donar peu a una felicitat ficticia...
volen dir SABER ESTAR, NI SER EDUCAT.
Per a mi, tot lo dit vol dir SER UN COVARD.
Saber estar és, mes o menys el què va dir
l'anglo-indi escritor Rudyard Kipling, en el
famós poema:
"IF' (SI)
IF you can keep your head when all about you
Are losing theirs and blaming it on you,
If you can trust yourself when all men doubt you,
But make allowance for their doubting too;
If you can wait and not be tired by waiting,
Or being lied about, don't deal in lies,
Or being hated, don't give way to hating,
And yet don't look too good, nor talk too wise:
If you can dream - and not make dreams your master;
If you can think - and not make thoughts your aim;
If you can meet with Triumph and Disaster
And treat those two impostors just the same;
If you can bear to hear the truth you've spoken
Twisted by knaves to make a trap for fools,
Or watch the things you gave your life to, broken,
And stoop and build 'em up with worn-out tools:
If you can make one heap of all your winnings
And risk it on one turn of pitch-and-toss,
And lose, and start again at your beginnings
And never breathe a word about your loss;
If you can force your heart and nerve and sinew
To serve your turn long after they are gone,
And so hold on when there is nothing in you
Except the Will which says to them: 'Hold on!'
If you can talk with crowds and keep your virtue,
' Or walk with Kings - nor lose the common touch,
if neither foes nor loving friends can hurt you,
If all men count with you, but none too much;
If you can fill the unforgiving minute
With sixty seconds' worth of distance run,
Yours is the Earth and everything that's in it,
And - which is more - you'll be a Man, my son!"
Una traducció, ¡molt lliure!què he trobat al
Club de Lectura Sant Narcís,
"Enviat per Lluís Gil a 3/10/2009 09:41:00 PM "
diu així:
Si...
Si pots conservar el seny enmig de la follia
dels altres que malparlen i dubten del teu seny,
si la fe en tú mateix et fa companyia
i no escoltes ni atures l'onada que t'empeny.
Si vesteixes les hores amb color d'esperança
i a l'odi i a la mentida respons amb cor lleial,
si somnies i el somni pots deixar sens recança
si penses i el que penses no et serveix de dogal.
Si al triomf i al desastre els fas igual mesura
i si pots esguardar-los amb el mateix cop d'ull,
si no et mous quan la teva aparaula es desfigura
i per aprofitar-la un altre la recull.
Si pots damunt la teva riquessa trossejada
refer amb ls teves eines, riquesa de més preu,
si de la covardia pots esquivar l'unglada
i el cor no se't fa enrera jugant a cara o creu.
I si perds i començes més jove l'escomesa
lluitant amb ales fresques i cor agossarat,
que quan la carn se't torni rebuig i mesquinesa
encara la revifi la teva voluntat.
Si el conviure amb el poble la virtut no et fonia
ni amb el tracte amb els reis perds el sentit comú,
si ni amics ni enemics no et roben l'alegria
i si sap el que et conegui que es pot fer de tu.
Si els seixanta segons del minut implacable
per tu són bells i purs i vius com una flor,
no sols et faràs l'amo dela terra admirable
fill meu, seràs un home! Un home de debó!"
Per a mi, on Kipling diu "SERÀS UN HOME"
podría haver dit, en català, vol dir
'QUE ET SAPS ESTAR!
Dopo, perdonem el comentari tant llarg.
No cal ser maleducat per saber-se estar.
i no crec què tu ho siguis mal edeucat,
una mica impulsiu, sí; però això va amb l'edat.
Una abraçada
|
|
|