Mònica. La susceptibilitat -la meva- és mala companyia del sentit comú. La teva interpretació, segons el meu parer, és perfecta. No s'accepten les disculpes perquè no hi ha res a perdonar. I gràcies un altre cop per llegir-me.
Doncs mirar als ulls, que són un basalt, i mirar-se de front en ells. Veure reflectit en ells el que un desitja.
Disculpa'm només pretenia descriure amb petits bocins del que has escrit, el que jo he entès. Potser queda lluny la meva interpretació amb el que tu volies dir.Però precisament, aquesta és la màgia dels escrits. Un deixa lliure allò que escriu, i un altre s'ho fa seu. I molts altres que després ho prenen, també ho fan seu...
Espero no t'hagi molestat aquesta apropiació. Només pretenia ser una mostra amable, per dir que m'ha agradat.
Mírate tú en ese mismo charco. dónde se miran los gatos esquivos.
Mírate de frente. I No de lado... com hacen los gatos esquivos.
I la escucharás dormir, cuando duermen los gatos...
Bezdomny
A la hora de decir adormilada
“venga/vamonos a dormir”
tras el último paseo con el perro
que meará por última vez hoy
a la hora del tráfico subliminal
en que una sombra es una sombra
y es fugaz y apresurada
A esa hora
las gatas deambulan las basuras
entre carreritas de coche a coche
y la desconfiada mirada del ser sin hogar
Las gatas gozan ahí de un costoso reino
tan efímero que no se detiene a tronos
es el único instante del tramo solar
en que son algo así como
increiblemente libres / a veces
les cuesta la vida
Sólo nos piden que las dejemos en paz
las gatas no mendigan nuestro afecto
les basta lamerse una pata / acicalarse los bigotes
jugarse a cara o cruz la muerte
(Xavier Bayle. Cuaderno de equilibrios y descréditos)