| |
La finestra V
 diumenge 6/setembre/2009 - 05:32  1401  2
Mentre els peus havien pres el control, al meu cervell hi havia una veu discordant. On vas, deia. Aturat, deia. Estàs sonat, això no és gens prudent, pensa abans de continuar... Però el cas és que, tot i no veure ni un borrall, m'endinsava a la cambra, encara guiat pel so del piano. Que es començava a fondre en la foscor, desapareixent lentament. Tenia la sensació d'ésser al mig del buit, però els peus seguien en contacte amb la realitat. Vaig sentir uns passos, enfront meu, lleugers, breus, fonedissos. En un racó es va encendre un llum, tènue, lleugerament tremolós. Una petita làmpada, amb una pantalla vermella, sobre una tauleta, lacada en blanc. Una mica més enllà, una porta, que es tancava. I el soroll dels passos va desaparèixer, darrera la porta. A l'alçada de la vista, a la dreta de la porta hi havia una pintura, un arbre gegantí, sol en mig d'un prat. No li vaig fer més cas, vaig agafar el pom de la porta, que era a la dreta, també, vaig empènyer-lo cap avall, no va passar res, no es va obrir. Vaig tenir un sentiment d'urgència, vaig pensar que les passes s'estarien allunyant. Vaig sacsejar el pom, res, no cedia. Em sentia com si estigues veient enlairar-se un avió, que jo hauria d'haver agafat, sense possibilitat d'agafar-ne cap altre. No sabia que fer, si insistir o deixar-ho córrer. Vaig fer un darrer intent, en un ges suau, gairebé desistint.
La porta, aquesta vegada, es va obrir. I aquesta vegada hi havia claror de dia, d'un dia lluminós i fresc de primavera. La cambra era gran, però de proporcions més comunes. Les parets eren pintades de color blau clar, molt claret, de to pastel. Al mig, sota una làmpada, blanca, de llauna, en forma de plat si fa no fa, hi havia una taula de fusta, de tons naturals, potser roure, que radiava la bellesa, especial, que només poden tenir les coses envellides pel pas del temps. Les que envelleixen bé. A l'esquerra, a unes poques passes, hi havia una finestra, de color blanc radiant, com acabada de pintar, oberta de bat a bat. A l'ampit de la finestra hi havia un test, de fang vermell, amb un gerani de flors blanques. Un fil solitari travessava la finestra mitja alçada,. Més enllà de la finestra un cel blau intens sostenia un nuvolet blanc. Unes cortinetes de gassa lleugera també blanques, voleiaven distretes al costat de la finestra. M'hi vaig acostar, vaig treure el cap per mirar al carrer, potser esperant veure un noi mirant amunt cap a la finestra. Però el carrer era buit, de la mateixa manera que les calces blanques no penjaven de la finestra. Vaig sentir les passes altre cop. Davant de la porta per on havia entrat, a l'altre extrem de la cambra, hi havia una altra porta. Venien d'allà. Em va semblar sentir una rialla, molt tènue. Vaig girar cap a la dreta, cap a la cambra del costat. Em vaig afanyar, no fos cas que es tanqués, també, aquesta porta.
|
Contactes
Registra´t
