| |
|
| |
|
 |
|
| |
|
| |
Article del bloc de TomasM-Porta
|
|
| |
diumenges, missa
 diumenge 6/setembre/2009 - 04:41  582  10
De la mateixa manera que molts creients no ho fan, jo vaig a missa els diumenges i la majoria de festes eclesiàstiques. L’excusa és que m’hi fan anar la meva dona i les meves filles, la veritat és que alguna vegada hi he anat sol.
M’agraden les esglésies, sobre tot les gòtiques. Sobre tot les gòtiques d’una mida no descomunal, encara que les de mida descomunal tampoc no em desagraden. Em fan asseure als seus bancs, contemplar els seus rosetons i les seves vidrieres, els seus quadres i els seus arcs i em transporten a un misticisme estrany per a un no creient.
I hi ha la música, infinitament més verinosa, més perillosa que l’arquitectura i la pintura. Qui no cau de cul davant la “Missa en si menor” de JS Bach, la “Missa solemnis” de Haydn o el “Requiem” de Mozart? Qui no cau de cul davant certs espirituals negres? Qui continua dient que no creu en Déu després d’aquestes intoxicacions gairebé etíliques? ( Entenguis bé, etíliques d’un nèctar extraordinari, d’un vi digne dels Déus ).
Fins a l’edat de 22 anys jo vaig ser un jove creient, però un dia, després de pregar i pregar, vaig demanar per sortir a una noia i em va dir que no. Enrabiat, li va tocar el rebre a Déu: li vaig dir al meu pare que no volia anar mai més a missa, que ja no creia.
El meu pare, que era un senyor autoritari, excombatent de l’exèrcit franquista, neocarlista, que acabava els discursos amb “Visca Jesucrist! Visca la llibertat! Visca Catalunya! “, em va dir que li semblava molt bé, que a missa només hi anaven els escollits i que estava clar que jo no n’era. Malgrat la mala llet de l’ham, no vaig tornar a missa.
Poc temps després que la noia que em va fer rebutjar la fe em donès carbases, començava a sortir amb la que actualment es la meva dona. Segurament hagués estat de justícia tornar a la santa mare església, però ja no ho vaig fer. Quelcom profund s’havia trencat i probablement mai no s’arranjarà.
Però, tot i amb tot, Déu és amable amb mi. No només perquè em permet fer una vida óptima, sinó perquè m’obre les portes de casa seva de bat a bat malgrat ser un descregut. I em perdona les meves petites arengues antireligioses com el que són: una rabieta intranscendent d’un nen consentit.
I quan estic a punt de demostrar-li el perquè Déu no existeix, ell, a cau d’orella, em diu: “Calla ximple i escolta Bach...”
|
|
|
 |
| |
|
| |
Escriu articles al teu bloc
|
|
| |
|
| |
Comentaris sobre aquest article |
|
|
| |
sarralenc |
EINSTEIN,,,,¿ATEU? ¿des QUAN?
Sunday, September 6th 2009, 8:49 PM
Ep! Ep! Ep!...No tan depressa rdk!
Einsten va declarar innumerables vegades què
ell no creie en el Déu jueu ni cristià ni cap altre
de tipo "PERSONAL" ni tampoc en el PANTEISME.
Einstein va dir:
"I believe in Spinoza's God who reveals himself
in the orderly harmony of what exists, not in a God who
concerns himself with fates and actions of human beings."
(crec en el Déu de Spinoza què és revela en l'ordenada
harmonía del què existeix, no en un Déu què s'interessi
en el destí i les accions dels ser humans)"
I el que va declarar EMFATICAMENT:
"In view of such harmony in the cosmos which I,
with my limited human mind, am able to recognize,
THERE ARE YET PEOPLE WHO SAY THERE IS NO GOD.
But what REALLY MAKES ME ANGRY IS THAT
THEY QUOTE ME FOR THE SUPPORT OF SUCH VIEWS."
(En vista de tal harmonía al cosmos, què jo amb la meua
limitada ment humana, puc reconeixer, ENCARA HI HA GENT
QUE DIUEN QUE NO HI HA DEU.
Però el que VERITABLEMENT EM FA ENFADAR ÉS
QUE ELLS EM CITEN A MI PER DONAR SUPORT
A TALS OPINIONS)
¿Més clar?
Els que volen fer servir a Einstein com CAMPEÓ dels ATEUS,
el que fan és MENTIR i a més el fan ENFADAR!
Cadascú que cregui el que vulgui,
el que no si val és APROPIAR-SE de gent reconeguda
pel seu valor i integritat i atribuir-li el que NO ÉS.
Només per ACLARAR!
Persi, ja saps, l'article: un regal. Gràcies.
Una abraçada
|
|
rdk |
vinga persi
Sunday, September 6th 2009, 5:11 PM
dir q bach va ser un gran music grasies a la relgio es com dir q enstein va ser un cientific genial grasies a ser ateu.
I si parem a pensar el patiment q van suposar la construccio d'aquests temples, potser deixen de ser tan macos, i quantas casones per desvalguts sortirien de cada un d'aquests llocs de perdicio.
I com a musica, la liturjica, oracions, evanjelica, salmas, rosaris, etc, son d'un nivell similar a la musica militar.
|
|
arare |
molt bo el teu blog
Sunday, September 6th 2009, 8:16 AM
Jo passo de comentar en religió, perqué aixo és molt personal.
Però hi ha molts llibres on s'endinsen en les esglesies, el funcionament de tot plegat, i be aquest tema tot i que no n'entenc gens em fascina un xic. Jo sobretot l'edat mitjana m'atreu, el poder de l'esglesia, la inquisició, els cientifics...
Be he llegit la catedral del mar , el codi da vinchi i el següent d'aquest i dos llibres de la carme roca, que sempre hi es present l'esglèsia entremig, i be els he disfrutat molt. Ara tinc pendent de llegir els pilars de la terra.
I des d'aquí les esglèsies son un lloc preciós per a mi i tambe des que vaig anar a lourdes i vaig veure un munt de gent i un munt de missses en diferents idiomes( jejeje totes a trossos kap entera, no tenia temps). Be i us recomanaria a tots a qui us agrada gaudir de un viatge i veure les esglesies i la vida de bernadeta, la pedra... doncs que anessiu en un viatge a Lourdes. A mi em va costar 76 euros i tenia autobus, allotjament complert. Aixó si venien matalassos. Però mira per aguantar una hora et compensa el viatge.
Ara la que m'estimo més és la del meu petit poblet i saber un xic de com es va construir, quins terratremols hi va haver... Crec que la historia de l'esglesia forma part del poble per on ens trobem situats. I encara que abans odiaba la historia ara em sap greu no haber apres més.
Uis kina santa predica jejeje
Be una abrassada
Arare
|
|
|
|
| |
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
| |
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
| |
|
|
|
Contactes
Registra´t
