| |
Conquesta de l'Illa Inquieta i captura del / de la / rei / reina hermafrodita
 dimarts 26/febrer/2008 - 07:36  408  0
Aconseguir deturar l'Illa inquieta no significà conquerir-la. Just en el moment en que desembarcarem es feren les tenebrees i un volcà inmens que no havÃem advertit abans comença a escampar serps de foc als nostres peus.
Vaig tornar al vaixell per demanar auxili a Zeus, que panteixava descansant en un racó. Li vaig proposar de portar-lo a un forat de la meva túnica per tal que Hera no el descobrÃs i ell va aceptar de venir amb nosaltres.
Un cop a la platja, Zeus llençà mitja dotzena de rajos que férem que l'il.lla s'il.luminés i formaren un gran tap d'arena que tapà el volcà . El terra de l'illa es posà a tremolar com si s'haguès d'esdevenir un gran terratrèmol. Llavors centenars d'hermafrodites sortiren despavorits d'una selva de palmeres.
En và rem capturar alguns/algunes i ells ens van dir que el rei/reina s'havia quedat al seu castell. Que la darrera cosa que volia era que el veiès ningú. Que preferia morir que no pas ser vist per d'altres humans.
Và rem forçar als nostres presonaers/presoneres a que ens guiéssin al palau del rei/reina. No ens va costar res capturar-lo/ capturar-la, de tant espantat/espantada que estava. Era bellÃssim/bellÃssima. El và rem fer embarcar al nostre vaixell amb els més bells/belles dels/ de les hermafrodites de la seva cort i marxarem a tota vela, ajudats per Eolos ven lluny d'allÃ.
L'Illa Inquieta al cap de mitja lluna, exclatà i deixà d'existir.
|
Contactes
Registra´t
