Feia temps que no passava per aquí i avui he decidit de treure el nas.
Però el cas és que no me'l trobo i això m'ha confirmat l'horrible sospita que em rondava i m'aclareix el problema de l'anòsmia que ja fa un temps que m'impedeix de distingir entre les diferents anyades.
Només confio que La Vanguardia no se n'adoni i em faci arribar, degudament blisteritzat, a mans d'algun adolescent granellut.
No em sabria imaginar pitjor dissort.