| |
Som com estels.... o a mi m'agrada veurem així
 dimarts 1/setembre/2009 - 07:25  936  4
Per que ho dic això, doncs per que així em veig jo.
Lluminosa, explosiva, intensa, immensa... Però com em veuen els demès.... Per a la gran majoria que no em coneix i que potser em puc creuar pel carrer, anant a comprar, .... soc com un meteorit sense cap transcendència a no ser que em xoqui amb ells.
Per les meves amistats, coneguts podrien veure la llum que tinc si es molesten a mirar, cadascú mira i troba el que vol trobar al firmament: bellesa, immensitat, forats negres, llum, foscor; seria una llàstima que no existís, però no soc vital per ells. La gent que m'aprecia vull creure que es això el que veu en mi.
Desprès estan les meves amistats mes grans, la meva família, els meus fills, els que m'estimen: per ells soc com la lluna els il·lumino les nits, soc gran, tinc moments de tot creixo, decreixo estic plena o absent, però sempre i soc, no soc vital però si desaparegues la meva influencia es notaria.
I per dos persones soc com el sol, ells tenen quatre sols: donem vida, calor, llum, escalfor, som tan vitals com nocius, per l'amor dels meus PARES soc un dels sols i si jo desaparegues una part d'ells es moriria amb mi. Igualment jo tinc quatre sols a casa i no podria viure sense un dels quatre, la vida s'extingiria en mi com la humanitat ho faria si el sol deixes de brillar al cel.
I així es com veig la vida (metafòricament) dels humans, sense aprofundir en qüestions psicològiques.
Es a dir que ara estic explorant una nova galàxia que es diu Xat.Cat i estic encantada de veure quina riquesa de llum es mostre en aquest cel.
|
| |
|
Contactes
Registra´t
