| |
|
| |
|
 |
|
| |
|
| |
Article del bloc de Samuel
|
|
| |
La il·lusió
 diumenge 30/agost/2009 - 07:36  1283  7
Normalment la paraula il·lusió suggereix sempre un estat de bonhomia, de felicitat. Així, parlem de la il·lusió que ens fa l'adveniment de les vacances, una nova relació de parella, una nova feina, etc.
La realitat, però, és més contundent, i si en la recerca i captura d'aquesta paraula mirem el diccionari, veurem que ens diu el següent:
1- Error de percepció, de judici o raonament provocat per una aparença.
2 -Esperança sense fonament real.
Trobo que són unes definicions genials, ben indicatives de la fragilitat mental humana i de la tendència que tenim les persones de viure en realitats inventades.
Així, podríem parlar de l'esperança sense fonament real que signifiquen les vacances (tard o d'hora s'acaben, i sempre més pobres de com les hem començades, i sovint barallats amb la parella), de l'error de percepció que hem patit judicant una nova parella (tot semblen flors i violes, d'antuvi), o de les esperances frustrades en qualificar a priori una nova feina, que acaba sent un desastre per culpa de la desagradable obstinació que té el dia a dia de llevar-nos tota idea prèvia de qualsevol estat idíl·lic.
Hi ha persones que utilitzen les drogues per evadir-se d'una realitat odiosa i que els resulta repulsiva, ¿no serà que la il·lusió és com una droga que fa que els humans encobreixin la seva cruel realitat i l'emboliquin en cel·lofana amb llaç i tot?
Com tota droga, quan passen els seus efectes al·lucinogens i sublimatoris, el síndrome depressiu és espantós, en el cas de la il·lusió es tracta d'una frustració enorme i calamitosa, un buit interior colossal, una ànima clivellada...
|
|
|
 |
| |
|
| |
Escriu articles al teu bloc
|
|
| |
|
| |
Comentaris sobre aquest article |
|
|
| |
esclar |
«...que no es lo mismo pero es igual»
Monday, August 31st 2009, 12:55 PM
... potser il·lusió i motivació, encara que no volen dir el mateix, fan el mateix, creen expectatives. No podem viure sense, ni només d'expectatives.
Bé, ara la cosa és reconèixer que la il.lusió gairebe sempre acompanya el començament dels projectes. Sent efimera, no ens podem basar en ella per fer plans a mitja o llarg termini. Sent efimera tampoc no podem pensar que una cosa, un projecte, una persona... només perque no ens il.lusiona, no promet.
Gràcies, és una aguda i necessària reflexió.
|
|
|
|
| |
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
| |
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
| |
|
|
|
Contactes
Registra´t
