| |
|
| |
|
 |
|
| |
|
| |
Article del bloc de TomasM-Porta
|
|
| |
De l'idoneitat de les dones per les feines domèstiques.
 dissabte 29/agost/2009 - 11:21  593  6
Penso que una de les coses més emprenyadores que té la vida familiar són les tasques domèstiques.
Potser a alguna dona li agrada cuinar, però que li agradi rentar els plats, ordenar-los, rentar la roba, esténdre-la, planxar-la, endressar-la, traure la pols, fer la compra, endressar-la, fer els llits, escombrar, fregar el terra i d’altres feines emprenyadores i rutinà ries que ara no em vénen al cap és més difÃcil.
Una de les conseqüències nefastes que ha tingut la revolució feminista és que ha aportat nous à mbits de discussió a les famÃlies. Abans, tothom sabia el que havia de fer: l’home havia de dur el sou a casa i la dona havia de tenir cura de les feines domèstiques. No crec que la dona manés ni més ni menys que ara: penso que a totes les cases mana qui és més fort psicològicament i qui és més fort psicològicament quasi sempre es la dona.
Que la dona ha guanyat independència econòmica respecte del marit, també es discutible, ja que en les societats democrà tiques occidentals ja existia el divorci i la pensió compensatòria o sigui que si la dona considerava que les coses no li convenien podia separar-se i exigir una paga al seu marit de manera que el seu poder adquisitiu no quedès gaire tocat per la separació.
El que ha passat es que la dona ha anat a treballar fora de casa i qui n’ha sortit guanyant ha estat els grans empresaris, que han aconseguit abaratir la ma d’obra al haver-n’hi més oferta i han aconseguir augmentar el consum al haver-hi més diners a les llars. Fet i fet, sempre guanyen els mateixos.
L’anterior no vol pas dir que jo estigui en contra que la dona vagi a escola i a la universitat. Ni tant sols que prejutgi quin dels membres de la parella ha de fer les feines domèstiques o si les han de compartir. Només dic que, sovint, els poderosos ens enganyen com xinesos i ens vénen com a progrés social el que només és una ampliació del seu negoci.
Jo crec que la dona –i l’home- hauria de poder triar. I que en cas que la feina que li ofereix la societat l’interesés menys que les feines domèstiques, hauria de poder triar aquestes darreres, això sà amb un sou i donada d’alta a la seguretat social.
Deu ser molt carca, molt reaccionari tot això...
|
|
|
 |
| |
|
| |
Escriu articles al teu bloc
|
|
| |
|
| |
Comentaris sobre aquest article |
|
|
| |
msanc |
Aish....Persituuuuu!!!!!!!!!!
Sunday, August 30th 2009, 4:53 AM
Deixa'm sommiar una mica:
Jo em quedo a casa fent figures de fang, pintant un quadre, tallant la gespa, netejant el cotxe i, entre feineta i feineta (d'aquestes que m'agraden, ehhh), em faig un cafetó, obro l'ordinador, llegeixo una mica, encenc un cigarro...i...a final de mes, tu em dones el diners suficients per pagar un manso que em netegi la casa, planxi la roba....bla, bla, bla i, de passada, mentre tu et guanyes les garrofes per fer-me feliç, jo defaig el llit amb el manso perquè ell el pugui fer de nou i no estigui aturat....
Fem un tracte????????????
un petó
|
|
misurrind |
M'he perdut
Saturday, August 29th 2009, 12:44 PM
Sento dir-tho però feia temps que no veia un escrtt tant sexiste com el teu.
No crec que el que mani a una casa sigui el que psicológicament sigui mes fort (com dius). Li acabes de donar una patada a l'enteniment i els acords entre dues persones que s'estimen.
Tampoc crec que les tasques de casa siguin un tema de gustos (i menys de les dones-comentari sexiste a tope per part teva.. on cony de món vius?). En aquest parà graf acabes de fer un pas enrrere a una evolució lógica de l'èsser humà . Hi han moltes dones i homes que comparteixen tasques de ca seva (sense mes històries tontes). No oblidem que les tasques "hogareñas" són per tots dos. Penso que els homus ja ho saben de fa temps. Tampoc oblidis que hi han dones que s'obliden de les tasques de casa... que no som una colla de santas!!!!!
Torno a preguntar: on cony de món hi vius? Tinc amigues que el sou fort de la unitat familiar es el seu i es molt respectable per les seves parelles. Tots dos assumeixen tasques amb els fills, amb la casa i amb l'entorn.
I... perdona, la societat de consum la hem creat nosaltres mateixos. Pensem que som millors si tenim una TV plana, la play i no se quin cony mes, (perdoneu, us fa sentir) que estem a la "onda" que no som menys que la resta. Al cap i a la fi, les necessitats les hauria de crear un mateix, i no deixar-nos influenciar per la propaganda barata. El que té una empressa, ha de vendre i, cadascú de nosaltres, hem de tenir el criteri per saber si fem el consum o no.
O... m'he perdut?
|
|
|
|
| |
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
| |
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
| |
|
|
|
Contactes
Registra´t
