Aquest estiu he guasnyat un concurs literari. Uns quants euros. Però m'ha fet vergonya anar a recollir el premi. Li he dit a la meva dona que tenia guà rdia a Barcelona i ha estat ella qui ha pujat a recollir el guardó.
Em donnen el taló i em diuen que el conte que he escrit es molt bo. Jo noto que les meves orelles em bullen i que em voldria fondre. M'acuso: tio, però tu qùè cony vols? I surto de l'ajuntament vermell com un perdigot. En comptes d'un advocat semblo una criatura a la que li han fet la primera mamada.
Quan un es presenta a un concurs, la primera posibilitat que ha de tenir al cap es la de guanyar, exriure i prou, si.
Pero l'inmensa majoria escrivim per ego, jo mateixa sense l'escriptura no se que seria de mi, es la meva unica forma de ser present.
Deixa'ls que et felicitin, sera lleu aquest moment.
Despres per desgrà cia ningu s'enrecorda del teu nom...
una abraçada campió!.
falsa modestia???? no se si creurem'ho... tu saps que escrius molt be i que es normal que algun dia caiguin premis no...
jo estic amb la msanc... a veure per quan el conte erotic....
persi perdona eeh que no comenti la teva vergonya jajaja pero es que m'ha sortit un joc de paraules canviant la puntucio del teu blog jajaja que em fa gracia tot i ser una mica passatde voltes...pero tu mateix dius:
Tot escriptor crec que el que vol es que llegeixin les seves obres, no?
Intenta gaudir del moment, encara que et faci pal que la gent t'aturi pel carrer, i reb de bon grad el que et puguin dir. Tambe es bo creure's una mica que un es bo fent alló que mes li agrada.
Disfrutaaaaa
Escriu el teu comentari per aquest article
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't