| |
Aconseguim capturar l'illa Inquieta
 dilluns 25/febrer/2008 - 05:06  340  0
Quan và rem albirar l'illa Inquieta la meitat dels meus homes es van posar a plorar desesperdament i l'altre meitat es van posar a riure com uns folls. Només Zeus-transformat en ratolÃ- i jo romanien en els nostres cabals.
Li vag demanar a Zeus de capturar l'illa inquieta. Cap mortal no ho havia aconseguit mai. Ni cap heroi. Ni capÂ’Déu. Quan els mariners s'atansaven a ella, l'illa, com si estiguès provista d'un velam potentÃssim, marxava veloçment devers l'horitzó.
Vet aquà que aquesta vegada la cosa ha anat diferent.
Zeus em facilità una corda gegantina en la que ell mateix havia fet un llaç. Ell no s'atrevia a sortir del camarot per tal que no el veiès Hera, però em va donar una força sobrenatural com la que diuen que hi ha en un poblet de les Gà l.lies.
Vaig tirar el llanç i la primera vegada vaig pescar una balena amb la que ens poguerem alimentar durant dies. La segona vegada, però, no vaig errar el llançament i el llaç abraça l'illa com un home abraça una dona.
L'illa Inquieta mai no havia sentit un abraç semblant. Amb una força, amb una rà bia, amb un pà nic inconeguts navegà com nomès es podrà navegar en el futur pel nostre mar. Arrosegava el nostre vaixell que, literalment, volava per les onades.
Però no va aconseguir escapar. Entre Zeus, jo i la meva tripulació, feien força per tal d'aconseguir reduir la distà ncia, fins que, finalment, tots và rem desembarcar-hi. Tots menys Zeus que no volia ser descobert per la seva deesa i estava copulant amb una ratolina apassionadament.
|
Contactes
Registra´t
