| |
Palau i Fabre
 dissabte 23/febrer/2008 - 07:27  552  0
Avui ha mort Josep Palau i Fabre. La veritat és que desconeixia gairebé completament la seva vida i obra, però arrel dels programes especials que han fet aquesta nit pel C33, en motiu de la seva mort, l’he descobert i he descobert també aquests dos poemes que em semblen dues joies i amb als quals, val a dir, que m'hi sento molt identificat.
Ja és curiosa la vida, de vegades, que descobrim algú just quan ens deixa... Suposo que això no passa només amb els artistes, si no en molts casos... Per desgrà cia, els grans artistes moren com qualsevol altre mortal, per fortuna la seva obra, si és de qualitat, queda per sempre. En tot cas, que no descansi en pau Palau i Fabre, que ens continuà donant llum i canya des del més enllà amb poemes tan meravellosos com aquests:
JO EM DONARIA A QUI EM VOLGUÉS
Jo em donaria a qui em volgués
com si ni jo me n'adonés
d'aquest donar-me: com si ho fes
un jo de mi que m'ignorés.
Jo em donaria a qui es donés
a canvi meu per sempre més:
que res de meu no me'n quedés
en el no meu que jo en rebés.
Jo em donaria per un bes,
per un de sol, prÒ que besés
i del besat em desbesés.
Jo em donaria a qui em volgués
com si ni jo me n'adonés:
com una almoina que se'm fes.
LA SABATA
He donat el meu cor a una dona barata.
Se'm podria a les mans. Qui l'hauria volgut?
En les escombraries una vella sabata
fa el mateix goig i sembla un tresor mig perdut.
Totes les noies fines que ronden a ma vora
no han tingut la virtut de donar-me el consol
que dóna una abraçada, puix que l'home no plora
pels ulls, plora pel sexe, i és amarg plorar sol.
Vull que ho sà piguen bé les parentes i amigues:
Josep Palau no és à ngel ni és un infant model.
Si tenien de mi una imatge bonica,
ara jo els ofereixo una de ben fidel.
No vull més ficcions al voltant de la vida.
Aquella mascarada ha durat massa temps.
Com que us angunieja que us mostri la ferida,
per això deixo encara la sabata en els fems.
|
Contactes
Registra´t
