| |
|
| |
|
 |
|
| |
|
| |
Article del bloc de TomasM-Porta
|
|
| |
Apologia de les mares
 divendres 14/agost/2009 - 05:41  557  7
El 15 d'agost es el dia que hi ha més festes majors a Catalunya. Felicitats a tots i disfruteu-les. Es celebra la pujada al cel de la Mare de Déu. I jo penso en Maria i en la meva mare, en la meva dona que també és mare i en totes les mares.
Maria és maltractada als evangelis. es tinguda per un zero a l'esquerra. Penso que això és imperdonable. Hi ha un quadre de Max Ernst en que Maria pega una panadera a Jesús. Quantes n'hi devia pegar per convertir-lo en el Messies?
Penso en la meva mare: valenta fins enfrontar-se amb la policia malgrat ser franquista, valenta fins enfrontar-se amb el meu pare malgrat ser masclista, m'ho va donar tot. I jo li ho vaig prendre tot. Quan estava a l'hospital, a punt de morir, em va dir que jo havia estat un bon fill: es mentida. Jo havia estat un egoista fastigòs amb ella. I ho continuo sent. Penso en ella cada dia i em fa sentir fort, per què cony no tinc remordiments de consciència que és el que hauria de tenir?
Penso en la meva dona: és una mare esplèndida. No com jo que jugo amb les meves filles i fot el cop de puny a la taula quan en té els collons plens. Ella fa la feina de la formiga, es perseverant, amb les idees claríssimes, amb l'esperit de sacrifici a flor de pell. El pare -jo- és un pur comparsa. Ellla és Déu.
Penso en les mares catalanes que conec. Hi ha de tot, però la tendència és a ser com la meva dona. El pal del paller de la família i, per tant, el pal del paller del país.
No conec prou el món, però, dubto que fóra de Catalunya, fóra dels països mediterranis, les mares siguin d'un altra manera. Pal de paller, sempre.
Penso en la resta dels mamífers - Vegana, gràcies per fer-m'hi pensar- i la història és la mateixa: les mares, pal de paller, els pares, prescindibles.
UN PETÓ A TOTES LES MARES. SEGUR QUE SOU MAGNÍFIQUES.
|
|
|
 |
| |
|
| |
Escriu articles al teu bloc
|
|
| |
|
| |
Comentaris sobre aquest article |
|
|
| |
bugy |
Hola un altres cop persi.
Sunday, August 16th 2009, 7:24 AM
Felicitats persi, però no hi estic d´acord i és que a casa tinc un exemple claríssim d´això i estic seguríssima de que el meu fill tampoc hi estaria d´acord amb tu, no crec que mai superi el fet de ser abandonat pel seu pare.
Per molts anys msanc.
I gràcies, vegana, però suposo que és una qüestió d´amor primer i de resposabilitat després, s´estimen tan que res és suficient i jo només intento fer tot el que puc perque siguin feliços, encara que a cops les circunstacies no ens acompanyin, intento que entenguin que el millor aliment, la millor cura, és l´amor i espero que sàpiguen que amb el meu i poden comptar sempre. Uis que sensible estic avui, ja em perdonareu...
Petonets.
|
|
TomasM-Porta |
RESPOSTES
Saturday, August 15th 2009, 12:26 PM
Bugy: els pares potser som importants, les mares sou imprescindibles.
Yolandaba: Crec que sóc un marit carinyós i m'agrada manifestar el meu amor verbal i físicament. Pel que fa a fer-me càrrec de la situació, bueno tinc dues mosses a casa que se'n fan càrrec i fan veure que se n'ha fet el seu pare, o sigui jo.
MSANC: Només et faltava això per ser perfecta: fer anys el dia de la pujada al cel de la Mare de Déu, que per cert, és el meu sant, ja que com saps avui es el meu sant perquè jo em dic Maria, a més de Tomàs. I com a casa tots ens en diem, ho celebrem perquè ve a ser com una festa major de casa.
|
|
yolandaba |
Moltes gràcies persi
Saturday, August 15th 2009, 6:35 AM
Realment ens has retratat perfectament, la gran majoria ho som. Crec que deu ser per l'instint de perpetuar l'especie que ens oblidem de nosaltres mateixes en pos del benestar dels nostres. Ens haurien d'ensenyar a pensar una mica mes en nosaltres, dons realment ho donem tot sense demanar res a canvi. Els altres s'acostumen a rebre... i el dia que no podem mes, quan ens buidem, llavors ens exigeixen alló que sempre hem fet. No es just!.. pero algú ha dit que la vida ha de ser justa?
Gracies per fer aquesta reflexió, pero segur que la teva dona t'agraïrà molt mes, que li facis saber quan la estimes i que li diguis de tant en tant, que no pateixi que tambe tu pots fer-te carrec de la situació, i conjuntament amb els teus fills doneu-li alguna sorpresa.
|
|
|
|
| |
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
| |
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
| |
|
|
|
Contactes
Registra´t
