| |
humor casolà
 dimecres 12/agost/2009 - 02:44  640  4
Finalment, arribo a la conclusió que vaig quedar profundament traumatitzada per Dirty Dancing, i no acabo de fer net del titpic "xulitu prepotent amb punt de tendesa oportunista per dur-te al llit" que ben mirat ja ens podriem saltar el primer pas.
Faig un recopilatori i un per un en una escala de 0 al 10 no sobrepassen el 0,5.
La culpa tota, tota no es d'ells. De fet no hi crec en culpes, en realitat la vam inventar per alliberar-nos de responsabilitats. El meu super primer amor era campió de llançament de disc pesat, i ho vaig descobrir mentre fregava casa, perque ma mare hi va col.locar uns diaris per no trepitjar el terra. El cas es que el que son les casualitats de la vida, mentre jo trepitjava innocentment la seva foto ell feia idem amb la meva dignitat. Pero lluny de sentirme ofesa encara vaig pensar:-mira que mono el meu! ella deu tenir un problema que la consola!, i la meva amiga va dir: aquest problema li dura fa dos mesos. El cas es que ells dos que estaven diguem-ne en una posició d'això, be... van alçar-se i van apretar a correr i jo només volia fer una pregunta:
- perque?, com si fos fácil de respondre en un moment aixi!, jejeje.
Després d'aquest personatge va passar només un més, Recordo que erem en una festa i ningu s'acavaba el licor 43, i allò no podia quedar allà de cap de les maneres així que vaig decidir ser l 'heroina imbecil de la nit i fotrem tot el que quedava per no ser pillades in fragantis, el resultat va ser un globus tal, que no savia ni qui era.
Vaig decidir anar a pende l'aire, i em vaig col.locar just al marge dels horts, que quedava a ran de terra.
Una amiga va dir: jejejeje si roes tira endavant que ho veura ma mare,
i tant que vaig tiant endavant em vaig saltar dos marges d'hort en vertical i em va frenar la cara un roc pla, que després del rpimer impacte fou prou cómode.
Finalment el novio de ma cosina va albirar un cul com una lluna plena, que era el meu perque duia un vestidet blau que s'havia doblegat com un paracaigudes.
Un xaval es va posar a plorar perque deia que tot allo era culpa seva, mentre jo intentava vocalitzar que no crec en culpes, pero que d'haver-ni alguna era sense cap mena de dubte del licor 43.
O de qui cony l'hagués inventat.
Mes episodis en una altra entrega!
|
| |
|
Contactes
Registra´t
