| |
|
| |
|
 |
|
| |
|
| |
Article del bloc de Rasko
|
|
| |
Buscar feina... buscar un destí...i soledat
 dimarts 11/agost/2009 - 05:29  780  4
Vaig arribar a Catalunya el divendres i el primer que he notat és una calor insuportable. També he notat que la feina a Manresa i per extensió a la resta de Catalunya està bastant malament, quasi dramàtica veig la situació. Avui he trucat a totes les ett's de la ciutat i els he demanat si tenien alguna feina, qualsevol. I res. Els demano: "I quan fa que no teniu res?" "des de fa un mes". I li dic "i aguantareu oberts vosaltres sense feina?". No m'han contestat.
M'he apuntat a unes 80 ofertes per infojobs, a unes 10 per infofeina, a unes 10 per infoempleo i a unes quantes borses laborals que no recordo. També he aprofitat unes adreces de caps de personal de diferents empreses que em vaig endur de l'empresa on em van invitar a marxar. Els deia que si el meu perfil els encaixa amb alguna posició present o futura... i una mica més de xerrameca.
Encara tinc atur fins ben entrada la tardor. Però no contemplo arribar a setembre sense feina. Per una banda em veig agafant les maletes i tornant al Regne Unit... però a Manresa hi tinc certa estabilitat amb un pis de protecció oficial de l'ajuntament que vaig aconseguir (alguna vegada la sort m'havia de dir hola!). Pis minúscul però per mi i la meva república "independent". No fa massa havia de compartir pis amb els pares. Me'ls estimo però el meu espai vital és com un sagrament i el pis de la mida el hobbit on m'estic vindria a ser el meu oracle.Tot i que agrairia alguna companyia femenina en el meu llit doble de tant en tant. Potser tinc massa independència...la isolació sempre m'ha fet ombra. És el llop estepari sempre present...
Per altra banda, crec que m'agradaria tornar a Londres amb una amiga que crec que m'agrada però mai li he dit perquè és una utopia. Em passa sovint, idealitzo i em fa por veure que res és ideal. Vaig estar 8 anys amb un ideal i al final em va deixar. Serà el llop estepari? L'altre dia vaig tornar a veure Citizen Kane de l'Orson Welles. I em vaig veure reflectit amb l'egocentrisme del persontage Kane. Només vol que li donin amor, però és incapaç de donar-ne. Seré tan egoísta? Serà que no he superat que em deixessin després de 8 anys?
Bé, després d'aquesta empanada mental que es deu a una calor que m'està marejant les neurones... m'acabo de fer l'harakiri sentimental obrint part del meu ego fent tota una masturbació emotiva sobre l'existència d'un servidor a una munió de xaterus/es que no ens coneixem més que de parlar entre blocs com aquest.
Una bonica cançó que he trobat avui amb un ritme com el que tinc actualment,.. o fa massa temps?
www.youtube.com
|
|
|
 |
| |
|
| |
Escriu articles al teu bloc
|
|
| |
|
| |
Comentaris sobre aquest article |
|
|
| |
|
|
| |
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
| |
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
| |
|
|
|
Contactes
Registra´t
