L'avantatge dels poetes és que admeten el diàleg amb els muts.
Per si sou poc loquaços i us vaga d'encetar algun diàleg d'aquells que tenen la decència de no fer-se sentir, us deixo una incitació de Joan Margarit. (En el benentès que si volguéssiu allargar la conversa podríeu recórrer a "Misteriosament feliç", polidament publicat per Proa al n. 302 de l'Óssa Menor.)
Interior de cafè
En un mirall de la paret d'enfront
hi ha el meu rostre, que em mira solitari
com si veiés passar els trens de la infància.
Vivíem en un pis petit i fosc
vora l'estació. Vivia sol
amb la càlida por del pare i de la mare
i una germana morta.
Però al fons,
en l'hivern del mirall, per la finestra,
veig les vies cobertes per la neu.
Sé què em passa. Començo a ser feliç.