| |
|
| |
|
 |
|
| |
|
| |
Article del bloc de yolandaba
|
|
| |
M'agradaria compartir amb vosaltres un conte....
 dissabte 8/agost/2009 - 02:29  1591  5
LA PARELLA PERFECTA
Hi havia una vegada, una noia anomenada Nadia, de tal bellesa que atreia a tots els homes que la coneixien, no obstant això i encara a pesar d'això, es trobava torbada i sola. Succeïa que Nadia després de les primeres alegries de la trobada amb les seves encantadores parelles, no trigava en trobar-los defectes tan evidents que decidia postergar el propi lliurament definitiu que ella anhelava. I així passava el temps en el qual Nadia, per una o altra raó, no assolia satisfer el seu desig més fervent: crear una família feliç i gaudir d'ella. Tant els seus pares com les seves pròpies amistats, havien celebrat grans festejos per a donar suport el seu amor amb alguns pretendents, però ella, al poc temps de tractar-los, sentia com el seu amor es marcia per a seguir anhelant el seu ideal de parella perfecta. Algunes persones li deien que això no depenia tant de les qualitats de les seves parelles, sinó que el problema estava en ella. No obstant això, Nadia no podia creure'l, ja que els defectes que acabava veient en els seus consecutius companys eren tan evidents que qualsevol pas endavant significaria forçar massa les coses. Un dia, va escoltar parlar d'un savi que, segons es deia, a tots commovia pel consell i lucidesa que tancaven les seves paraules. Aquella nit, Nadia, sense poder dormir, va decidir acudir a la seva presència i interpel·lar sobre el seu propi problema. "Tal vegada", -es deia-, "em posarà en el camí d'aquest home ideal amb el qual somni". AL matí següent, va arribar fins a ell i després d'exposar-li la seva dolenta sort, li va dir: "Necessito trobar la parella perfecta, es diu que les vostres paraules són sàvies, i jo després de molts intents frustrats, anhelo una solució què podeu dir-me? Suposo que una persona de la vostra fama i cultura, sens dubte haurà trobat la parella perfecta". Aquell ancià, mirant amb una lluentor intensa en els seus ulls, li va dir. "Bueno, et contaré la meva història: Francament, vaig passar també la meva joventut buscant a la dona perfecta. En Egipte, a la vora del Nil, vaig trobar a una dona bella i intel·ligent, amb ulls verd jade, però desgraciadament aviat em vaig adonar que era molt inconstante i egoista. A continuació, vaig viure en Persia i allí vaig conèixer una dona que tenia un ànima bona i generosa, però no teníem aficions en comuna. I així, una dona després d'una altra. AL principi de conèixer-les em semblava haver assolit el "gran trobada", però passat un temps, descobria que faltava una mica que la meva ànima anhelava". "Entre l'una i l'altra, van anar transcorrent els anys, fins que, de sobte, un dia..." va dir l'ancià fent una emocionada pausa, "La vaig veure resplandeciente i bella. Allí estava la dona que jo havia buscat durant tota la meva vida... Era intel·ligent, atractiva, generosa i amable. Ho teníem tot en comú". "I Què va passar? Et vas casar amb ella?" va replicar entusiasmada la jove. "Bueno..." va contestar l'ancià, "és alguna cosa molt paradoxal... La unió no va poder portar-se a terme." "Per què? per què?", va dir incrédula la noia. "Perquè pel que sembla", va dir l'ancià amb una gran lluentor en els seus ulls: "Ella buscava la parella perfecta".
Crec que a tots ens pasa.. quelcom semblant. Be, si mes no serveix com a reflexió.. salutacions!!
|
|
|
 |
| |
|
| |
Escriu articles al teu bloc
|
|
| |
|
| |
Comentaris sobre aquest article |
|
|
| |
Edna |
visca la "imperfecció"!
Sunday, August 9th 2009, 8:09 AM
Per sort jo he après a acceptar la manera de ser de les persones que estimo i no busco un ideal perfecte del que jo voldria que fos una persona. Buscar un ideal és, en el fons, una manera sibil·lina de possessió absoluta de l'altre, és fer-lo exactament com un vol. En canvi, crec que estimar algú és acceptar-lo i no voler convertir-lo en el model d'un mateix, perquè clar parlem de perfecció des del nostre punt de vista subjectiu. A més... és molt més divertit, quin avorriment tanta perfecció: sempre estar d'acord en tot, no aprendre res de nou, no veure punts de vista diferents....
|
|
anisor |
La perfecció
Saturday, August 8th 2009, 4:05 PM
Hola Yolanda
Tens raó, suposo que a tots ens passa més o menys el mateix. Tots tenim tendència a buscar la perfecció en els altres, de manera conscient, o bé, inconscientment, encara que la perfecció com a tal no existeixi, començant per nosaltres mateixos. D'altra banda, si preguntessim a cada persona quin concepte té de perfecció, ben segur que hi hauria opinions per tots els gustos. També és dona el cas que ha vegades ens sembla haver trobat aquesta persona 'perfecta' per nosaltres, però un bon dia obrim els ulls i ens adonem que aquesta 'perfecció' no era tal, o bé, no és tan 'perfecta' com ens semblava.
Petons, fins aviat.
|
|
|
|
| |
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
| |
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
| |
|
|
|
Contactes
Registra´t
