|
BALADA DE LA CÓPULA ADOLESDENT
dissabte 8/agost/2009 - 10:45 437 0
Mentre a l’horitzó el sol es va ponent
Palpo els teus pits rodons i turgents
I, sobtadament, se m’inflen els pantalons
De vitalitat, força, sang i alegria,
De desig, de desig i de poesia
Quan se t’endureixen els mugrons.
Se sent la remor de la marinada
Mentre beso la teva pell salada
I tu m’acarones la calba amb dolçor.
Ballen als nostres peus les espigues
Com un cor infinit d’amigues
Que ens conviden a fer l’amor.
Les meves mans exploren amb delit
La gràcia del teu cos exquisit
Cada vegada amb més entusiasme
I tu, ara sospires, ara somrius,
Que no em passi, em dius
Fent cada tres segons un espasme.
A la mitja hora la marinada
Veu que la cosa està complicada,
Que la nostra roba es sota un roc.
He entrat al teu palau de presa
-no sé si amb gaire destresa-
Mentre tu em dius: “calma, a poc a poc...”.
Però els dos estem embalats
Jo nedo pels teus pits salats
I empenyo cap endins amb força.
Tu em claves les ungles a l’esquena
Sense consideracions de cap mena
Com si fossin els ullals d’una morsa.
Jo em dessagno de mica en mica
Fins que, finalment, la meva tita
Omple de llet les espigues dels voltants.
Després anem a La Font de les Bruixes
A netejar-los l’entrecuix i les cuixes
I jo la meva esquena curulla de sang.
Tornem a Santa Coloma per la drecera
Deixant enrere la libidinosa era
I una tarda d’amor adolescent.
A tu se’t veu contenta i satisfeta
I a mi amb l’esquena desfeta
I el tirabuixó esgotat i macilent.
|