| |
Les coses tal com són.
 dissabte 8/agost/2009 - 06:47  549  0
Per descomptat que les coses no passen sempre com ens agradaria. Hi ha moments en els quals ens sembla que perseguim una mica el que no ens està destinat, que ens estem donant de cara una vegada i una altra contra portes que no s'obren, que esperem miracles que no arriben a succeir.
Encara sort que les coses són aixÃ, doncs si tot passés com vam desitjar, en poc temps ens quedarÃem sense assumpte per a seguir escrivint el guió de la nostra vida dià ria. Aquest guió es nodreix dels nostres somnis, però, a més, s'impulsa amb l'energia de la nostra lluita. I com succeïx sempre amb els guerrers que empren la seva energia en el Bon Combat, hi ha certs moments en els quals és millor relaxar-se, i creure que l'Univers continua treballant per nosaltres en secret, encara que no ho arribem a entendre.
Deixem, per tant, que l'Ànima del Món compleixi la seva missió, i quan no ens sigui possible ajudar-la, la millor manera de col·laborar amb ella és parar esment a les coses senzilles de la vida, com les postes de sol, la gent que passa pel carrer, o la lectura d'un llibre...
De tota manera, en molts casos segueix passant el temps i no acaba de passar-nos res excepcional. Però el veritable guerrer de la llum continua creient. A la manera que tenen els nens de creure.
I, com creu en els miracles, els miracles comencen a ocórrer.
Com està segur que el seu pensament pot canviar la seva vida, la seva vida comença a canviar.
Com està segur que trobarà l'amor, l'amor acaba apareixent.
De tant en tant, es decep. De vegades es fa mal.
I llavors escolta com comenten: Però quin ingenu és!
Però el guerrer sap que mereix la pena. Per cada derrota, compte amb dues victòries al seu favor.
En un interessant i minúscul llibre," El breviario de la caballeria medieval", hi ha un text que ha de ser recordat en aquests moments d'espera:
«L'energia espiritual del Camà utilitza la justÃcia i la paciència per a preparar el teu esperit.
Aquest és el Camà del Cavaller. Un camà fà cil i, al mateix temps, difÃcil, doncs obliga a deixar de costat les coses inútils, i les amistats relatives. Per això, al principi, es dubta tant per a triar-lo.
Heus aquà el primer ensenyament de la Cavalleria: esborraràs el que hagis escrit fins al moment en el quadern de la teva vida: inquietud, inseguretat, mentida. I escriurà s, en lloc de tot això, la paraula coratge. Començant la jornada amb aquesta paraula, i mantenint la fe en Déu, arribaràs on necessites».
Malgrat tot, de vegades seguim esperant, -amb paciència, resignació, coratge- i les coses que ens envolten no es mouen. Però com aquest va ser el camà que he triat, és impossible que les benediccions de la vida no estiguin treballant al nostre favor. Cap, per tant, una profunda reflexió sobre el que coneixem com "resultats": la nostra destinació s'està manifestant d'una manera que no arribem a comprendre totalment - però s'està manifestant!
Jorge Luis Borges va escriure un conte magistral sobre aquest assumpte.
Descriu el naixement d'un lleopard que passa gran part de la seva vida en la selva africana, però acaba sent capturat i dut a un zoològic d'Ità lia. A partir de llavors, l'animal pensa que la seva vida ha perdut el sentit, i que ja no li resta sinó esperar el dia de la seva mort.
Cert matÃ, el poeta Dante Alighieri passa per aquell zoològic, mira al lleopard, i l'animal li inspira un vers. Un vers entre els milers que componen La Divina Comèdia.
Tota la lluita per la supervivència que aquell lleopard va travar, va ser perquè pogués estar aquell matà en el zoològic i inspirés un vers immortal, diu Borges.
Igual que aquest lleopard, tots nosaltres tenim una raó, una raó molt important per a estar aquÃ, en aquest moment, aquest matÃ.
Relaxem-nos, per tant, i parem esment .
.PAULO COELHO.
|
Contactes
Registra´t
