| |
Balada prosaïca del promés impacient
 divendres 7/agost/2009 - 06:12  429  0
No llegeixis aquest poema:
No he comptat les sÃlabes, ja ho veus
I la seva rima grinyola
Com un ase sense veu.
No parlarem de poesia:
Al capdavall tot és incert,
Qui t’assegura, qui et nega
Que siguem hereus de Rimbaud
I Apollinaire.
No rondinaré més, t’ho prometo
Seré romà ntic i encisador
Recitaré Àuzias Marc i Petrarca
I oblidaré Sade, Boccaci, Brassens
I Ovidi Nassó.
Estic cansat dels ruscos de plà stic
Que sembla que donin mel:
Vull palpar mamelles pomposes
De franc o a la Rambla
O al Paral.lel.
Estic fart d’aquesta moral victoriana
Que em fot passar per l’adressador,
Que tritura la meva natura
De poltre allampegat, salvatge
I trempador.
Segurament es cert, amor, que t’estimo
I que tu m’estimes molt, també
Però això no et dóna dret a martiritzar-me
Com martiritzaria el foc una pobra fulla
De cartró o paper.
Tranquil.la, no escriure cap més parida
Tot seran floretes i violes de colors
El duré al cor com al cor una corona
I rimaré de mil maneres com se m’esmicola
Pobre, el cor.
|
Contactes
Registra´t
