| |
Autorretrat del poeta adolescent
 divendres 7/agost/2009 - 12:09  440  0
Podria intentar fer literatura,
Pulcra, delicada, sana, pura
Com la de Riba, Maragall o Foix
I estirar de pressa de la cadena
Que qui la merda remena
Fa pudor i queda moix.
Intentaria bastir un simulacre
Fer comèdia i mal teatre
De la meva existència febril.
Semblaria una persona madura,
Seriosa, assenyada i segura
I autènticament viril.
Em falta, però, la fortalesa
I amb la meva fotilesa
Omplo els versos d’us i ais.
Em cago en els fills de puta
Amb els que trobo a la ruta
I em volen enfonsar el rai.
No sóc soldat del diable
I encara que sembli un miracle
Predico la pau i la bondat.
Si escric sobre hòsties i putades
En comptes de contes de fades
Es que sa vareta no m’ha tocat.
Jo voldria una vida tranquil.la
Sense Carmens ni Atiles
Emprenyant-me i fent-me mal.
Viure amb l’Isabel a Girona
Baixar tot sovint a Barcelona
I educar els meus fills com cal.
Visc, però, en mar d’impotència
Que m’amarga l’existència
I que molts anys que em té presoner.
Veig créixer la meva neurosi
Per culpa de l’estereoclerosi
D’un vell tirà nic i sever.
Es per aquests instants perversos
Que pareixo aquests versos
Que vessen bilis i mala llet.
Si visquès una vida conforme
Em donaria una pressa enorme
A escriure com Josep Carner.
|
Contactes
Registra´t
