| |
Impertinència
 dijous 6/agost/2009 - 11:02  1567  1
“Som tan pobres que fins i tot el temps hem de robar”. Ho deia mon àvia, no sé ben bé quina, ni sé ben bé si ho deia. De fet, no sé si he tingut àvia i, cas d’haver-la tinguda, dubto molt que hagués formulat aquesta sentència. Mon àvia deuria ser tan pobra que no podia malbaratar paraules.
Jo sóc més ric i puc copiar Jofre Rudel: “Irats egauzens me’n partray/s’ieu ja la vey, l’amor de lonh”.
I em puc acontentar amb Estellés, mort el 93, i agrair-li els versos:
Hi ha els bars, l’oli fregit, les parelles d’amants.
Jo recorde unes cames, les teues cames nues,
Les teues llargues cames plenes de dignitat.
No hi havia a València dos cames com les teues.
Un cadàver verdós, un cadàver fosfòric
Va tocant les anelles, va preguntant per tu.
Es despertà Ausiàs March en el vas del carner.
Jo no sé re de tu. Han passat segles, dies.
Inútilment recorre València. No escric Èglogues.
Podria haver callat. Però agost és un mes traïdor que convida a una certa hipocresia i exigeix banalitat a dolls, cosa que m’irrita.
Siguem, doncs, cauts i refugiem-nos en Ferrater:
Ésser i traspàs fan un: tot muda i tot roman;
Tots hi serem al Port amb la desconeguda.
P.S. He comès la gosadia d’enfilar aquesta seqüència de disbarats mirant de no sollar-la amb cap infracció a les normes d’urbanitat lingüística, però és que jo sóc de dutxa diària. Espero que m’ho sabreu disculpar.
|
Contactes
Registra´t
