| |
Raspes de sirena
 divendres 22/febrer/2008 - 04:09  344  0
No podem tornar a Ítaca amb les mans buides. Els meus súbdits em tindríen per un zero a l'esquerra. Penèlope em treuria de casa. Telèmac em prendria el tron. Estem obligata a portar tresors a Ítaca i com que Neptú ens ha pres el botí dels troians, he pensat que el millor trofeu fóra omplir la nostra illa de sirenes.
Capturar sirenes no és difícil. S'han d'utilitzar unes xarxes d'argent i s'ha de tocar el flabiol mentre la mar brama. No es poden resistir a la bellesa de la música de l'escuma i de la flauta. Gemeguen, es convulsionen, canten com si haguèssin esdevingut folles. Llavors, llences la xarxa i les captures. Es fàcil. Però has d'anar amb compte perquè les sirenes són com les aranyes i les dones que, quan et penses que les has capturat, en realitat les que t'han capturat són elles.
Després de capturades les sirenes, hem estat dies i dies sense pescar res. Hem tingut fam. Algú desesperat ha dit que devorèssim les sirenes. Jo he deturat els meus companys amb l' espasa, però, finalment, no he pogut ressistir-me. Si no les devoravem moririem tots, homes i sirenes.
Els gemecs d'una sirena quan es cou a les brasses no són esgais normals. Són com una mena de sinfonia orgiàstica , corprenedora i sublim. La seva carn és tendra com la d'una vedella dels nostres prats i els seus óssos són com raspes de sardina
Però el més sorprenent de tot és que quan tires aquestes raspes a l'aigua, neixen inmediatament noves sirenes. ’Bellíssimes. .
|
Contactes
Registra´t
