| |
|
| |
|
 |
|
| |
|
| |
Article del bloc de Cabrero
|
|
| |
Reflexions per a parelles escrites per un separat
 dimecres 5/agost/2009 - 04:03  852  7
Feia dies que em ronda pel cap -com les cabres- la necessitat d'exposar-vos algunes idees ja madures que he anat elaborant al voltant de la vida de les parelles. En aquest cas, es tracta del temps diferent de cada un, temps personal i social alhora.
Així, per exemple, un des dos components de la mateixa pot passar per especials moments d'angoixa, d'incertesa o de replantejament de la seva vida, i deambula per la casa, també davant de l'altra, amb tristor i melancolia. L'altre component, pel contrari, pot haver trobat treball desprès d'alguns mesos sense feina, o passa per moments d'especial felicitat i pau interior.
Aquesta realitat dual, de vegades, amaga trampes perilloses per a les dues persones. Cap dels dos sent que el seu estat d'ànim tingui relació directa amb l'altra, però s'hi acostuma a donar un fenomen que anomenarem, si us sembla, el refús recíproc. Cadascú tendirà a pensar que ha de fer partícep a l'altra de les seves inquietuds i moments, personals i socials com hem dit. Sobretot perquè s'estimen. El primer d'ells voldrà transmetre la seva angoixa a l'altre, i el segon el seu bon moment a la vida. Dons bé, crec que la trampa consisteix en oblidar.nos que el temps personal de cadascú mereix un respecte, una certa distància, i que no es pot imposar, per positiu o per negatiu, a l'altre. No tot el què ens passa guarda relació de causa-efecte amb la nostra parella, ni tenim per què coincidir en aquest temps personal i social.
Caldria, al meu entendre, una síntesi, que es basès en el respecte a la individualitat i al temps de cadascú. Aquesta síntesi es podria construir des de el re-coneixement de l'altra, el descobriment de què la parella no ha de convergir en tot, sinó en aquells aspectes que han motivat i motiven el seu amor recíproc: la llibertat per donar i per rebre el què pogui donar i rebre i l'altra, sense coaccions, sense imposicions, sense creure'ns que la convivència és la pèrdua de cadascú o el sacrifici. Jo crec, sincerament, que és el seu contrari: el guany de l'altre des de tu mateix/a, l'adició i no la resta. A mi m'ha servit, a posteriori, veure-ho d'aquesta manera.
|
|
|
 |
| |
|
| |
Escriu articles al teu bloc
|
|
| |
|
| |
Comentaris sobre aquest article |
|
|
| |
Cabrero |
Estic d'acord totalment
Wednesday, August 5th 2009, 6:23 AM
Hola, t'ho enviat abans però sembla que no ja sortit. De vegades, les esferes d'actuació s'adjudiquen en funció del sexe. La pública roman reservada a l'home -treball reconegut, amistats-, mentre la privada es reserva per a les dones -relacions familiars, fills, veïns-. Aquest fet contribueix a una segmentació clara i a una segregació dels valors considerats femenins, el que inclou el manteniment dels llaços més forts.
Gràcies per les teves aportacions, Vegana, i a veure si ens veiem algun dia pel xat.
|
|
|
|
| |
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
| |
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
| |
|
|
|
Contactes
Registra´t
