| |
|
| |
|
 |
|
| |
|
| |
Article del bloc de egea
|
|
| |
Feia 6 mesos
 dimarts 4/agost/2009 - 08:34  1775  7
que no el veia i aquesta tarda m'ha enviat un sms dient que havia de passar per aquí i, que si em venia de gust, podiem anar a fer un cafè.
I li hauria d'haver dit que no, o engegar-lo a passeig, o passar directament. I no he fet res d'això encara que sabia que probablement les ferides es tornarien a obrir. Però, s'han tancat mai del tot?
I hem quedat i hem parlat de coses intrascendents, de la família, de la feina, de viatges, de llibres...com si fòssim un parell d'amics que es retroben després d'un temps. Com si no hagués passat res.
I m'hauria agradat dir-li que em va fer mal, que m'he passat tot aquest temps intentant oblidar-lo, que m'hauria agradat odiar-lo perquè així tot seria més fàcil, que ara estic començant una nova relació amb una persona meravellosa i que no sóc capaç de deixar-me anar, d'estimar, perquè ELL continua present, perquè no sé com tallar els últims fils que m'hi uneixen, perquè em sento culpable i idiota només pel fet de pensar-hi.
Però no he dit res d'això. He fet veure que no em costava gens estar-hi asseguda davant, parlant com si res, i ens hem acomiadat amb un " dóna records a la teva família ".
Es diu que el temps ho cura però ara estic explicant-vos tot això mentre intento no posar-me a plorar com una magdalena. Però ja està. Demà segurament que ho veuré tot més clar. M'adonaré que no val la pena malgastar ni un minut més pensant amb una relació que es va acabar com el rosari de l'aurora i, per sobre de tot, valoraré la persona que està intentant trencar totes les barreres que he anat aixecant al meu voltant i que em diu que m'estima encara que jo no sé com respondre-li. Demà potser seré una mica més adulta, emocionalment parlant.
|
|
|
 |
| |
|
| |
Escriu articles al teu bloc
|
|
| |
|
| |
Comentaris sobre aquest article |
|
|
| |
jaws |
si et serveix d'algu
Wednesday, August 5th 2009, 2:51 PM
Mira, jo he tingut moltes relacions després de trencar amb la mare dels meus fills, però sempre, sempre i sempre l'estimaré per molt malamant que ens ho haguim passat. Sincerament, només m'he enamorat una vegada i va ser d'ella, la resta sexe i prou. Sóc incapaç de començar una relació formal, sempre la tinc present i ja sé que està acabat el que vaig tindre, però el cor és tant malparit que no em deixa tirar endavant. T'entenc totalment, aviam si tens ovaris per obrir-te a una nova relació, jo no tinc pebrots der fer-ho.
PD: Dius "He fet veure que no em costava gens estar-hi asseguda davant, parlant com si res", doncs havies d'haver tret els teus sentiments, o no, això és cosa teva.
Vinga salut i a gaudir de la vida que només en tenim una.
|
|
|
|
| |
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
| |
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
| |
|
|
|
Contactes
Registra´t
