|
Balada testamental
divendres 31/juliol/2009 - 12:46 369 0
Tant se va: pulcre o inpulcre
Finiré dins del sepulcre
I acabaré fent pudor.
No perfumeu molt, puyneta
Perquè diu que el banyeta
Frueix amb les pudors.
Samarreta de la meva feina,
Calçotets damunt de l’eina
I un condó no molt gruixut,
Que si la tinc arrufada
Vull tenir-la ben amagada
No la vegin pas els cucs!
Damunt la calba una gorra
Importada de Gomorra
I una espelma al culet:
No tanquem mai la botiga
Ni al vespre ni al mig dia
Però no oferim el grec.
La capsa la vull de bona fusta
I més gran que la mida justa
Que n’estic fart d’estretors.
No em porteu, collons, cap estampeta
I si em porteu una copeta
Que no sigui de vi ranci o vi dolç.
Quan mori la meva dona,
Tant maca, tan sà via, tan bona
No la foteu ni de conya a sobre meu:
Que no vull perdre la decència
Ni esmicolar-me la potència
A un forat que no es el meu!
Si sent vÃdua algú li toca li figa
Per comprovar si la té o no pansida
Juro que des de la tomba reaccionaré.
Que jo sóc el únic amo de la figuera
Contra xaves, guiris i bolleres
I capellans i bisbes si convé.
|