| |
Tempativa d'autorretrat
 divendres 31/juliol/2009 - 12:18  381  0
Només peso cent onze quilos,
Visc de manipular les lleis,
Escric renecs quan m’empipo
I de ningú estic al servei.
Sé que les meves collonades
Sovint no tenen cap sentit.
Nedo cec per l’aigua salada
A la recerca dels teus pits.
Odio la incomprensible poesia
Illegible per els homes normals:
Jo canto els bells culs amb rimes
I les fel•lacions i els coits anals.
M’acusen de ser simi i primari
Els llepaculs amb llacet,
Els que diuen passen el rosari
En versos lliures o sonets.
No, que no vull aprimar-me
Ni canviar mon cervell mamellut,
Vull els teus llavis per besar-me
I engreixar-me com un mamut.
|
Contactes
Registra´t
