| |
Solitud
 dijous 21/febrer/2008 - 12:49  1918  2
Fa uns mesos que he arribat a una conclusió alliberadora. Estem sols. Si encara que estem envoltats de gent, al nostre foc intern, estem sols.
Al arribar aquests conclusió tant obvia (sembla que molta gent la coneix, però no tothom n'es conscient), vaig sentir por. Si una mica, però ho vaig aceptar, que l'individuo està sol.
Després de la invitació a la reflexió que et dona la por, vaig arribar a una altre, un pas més. Tenim por perquè esperem i al sentiment de perdua. Perdua al sentit emocional, el material es més miserable.
La qual cosa em va dur a realitzar una pràctica: no esperar res de ningú i viura-hi tranquil. Que va passar? Doncs això, que vaig començar a estar molt tranquil i reflexiu. Aquest estat mental em va portar coses molt maques, que com no les esperava,van ser veritables regals, moments molt feliços.
Regals com: una abraçada, una conversa, un petó, alguna revelació, confiança.
Com a última revelació d'avui, no se si en faré més perquè en dona la sensació que puc resultar pedant, diré que estem sols i es això el que ens impulsa a les relacions humanes, a no voler estar-ho, la clau es ser conscient que ho estem i aceptar-ho i que cada relació humana que tenim es un regal, per petita que sigui, encara que ens facin enfadar, perquè com no esperem, tot ens serà donat. O no...
|
| |
|
Contactes
Registra´t
