| |
ELEGIA DEL DENTISTA
 dijous 30/juliol/2009 - 04:00  484  1
Jo havia nascut per ser artista
Però he acabat fent de dentista
I m’he hagut de conformar.
La meva à nima de poeta
Se n’ha anat a fer punyetes
I l’he hagut d’enterrar.
Jo havia somniat ser un segon Goya
I omplir el món de joies
En forma de quadres siderals
Però la vida m’ha agafat de l’orella,
Ha escapçat la seva estrella
I m’ha dut a arrancar queixals.
Envejo als joves barbuts i bohemis
Que no pertanyen a cap gremi
I venen quadres a la Plaça del Pi.
Envejo la seva policromada existència,
La seva llampant independència
I la seva à nima d’arc de Sant MartÃ.
La veritat, però, es que no puc queixar-me
Perquè els artistes semblen envejar-me
Quan compri quadres per dos bitllets.
La meva casa està plena de merevelles
I, a més, disfruto de dotze mamelles
Quatre gossos, dos iots i sis xalets.
Potser no hagués sigut un bon artista
I tenia una vocació innata de dentista.
Em fa engrescar apilar diners.
No dec tenir una à nima de poeta,
No dec estar al final per punyetes
I que collons em va la mar de bé!
|
Contactes
Registra´t
