| |
El Diable
 dimarts 28/juliol/2009 - 06:43  1767  3
Creo tot el que t'envolta. I crec, també, que no ho mereixes. Poso als teus peus totes les respostes, i permeto que formulis les preguntes necessàries. Penso per tu, i després permeto que t'adjudiquis el mèrit. Tan sols ets un més dels cargols que necessito per mostrar el meu poder. Perquè, quan el temps es detingui en la nit dels ganivets llargs, tot torni a començar. Per a que, quan el tic i el tac deixin pas al bip-bip-bip, et tornis a agenollar davant de mi.
Crec en tu. Perquè jo t'he creat a la meva imatge i semblança. T'he ensenyat a odiar, i tu mai no vas aprendre del perdó. Ni saps donar-lo, ni rebre'l. T'he alimentat de la por de sortir fora de la teva cel·la, i sembles somriure complagut. Per això continuo creient en tu. Per la teva capacitat d'adaptació al mitjà. I a la por. Per la teva innegable predisposició per mirar cap a un altre costat quan qualsevol t'assenyala amb el dit. Per la teva forma de ser, i pel teu benestar fingit. Per això creo els teus dies. I per això, també, vaig robar la teva ànima en néixer. Per evitar-te futurs maldecaps quan no sàpigues què fer-ne d'ella.
Creo el dolor per a tu. Crec alleugerir-lo quan tu creus dormir. Creo injustícies per les quals puguis lluitar. No crec que siguis capaç. Però crec que, potser algun dia, entendràs què dimonis fas tu aquí. Et crec capaç. Creo enemics constants per focalitzar la teva atenció. Perquè resis per mi. Fins a arrencar la pell dels teus genolls. Fins que arribi a les meves mans la rendició de la teva pell. Perquè la por de tot el que t'envolta faci la feina per mi. Per tornar a creure't. Per tornar a crear-te.
Creo les teves llàgrimes amb el meu dolor. I la teva vergonya amb un combinat de sang i suor. Creus que sempre has tingut el control de la situació. Però calles, i obeeixes, cada matí quan maleeixes el despertador. Senyal inequívoc, ho saps, que s'ha tornat a obrir el teló. Omple la teva boca amb les mentides que no vas engolir ahir, perquè això serà tot el que avui menjaràs. Que continuo comptant els passos que encara no has fet. Que continuo cobrint la teva esquena. Que continuo tenint cura de tu.
Sóc el Creador al que ningú no creu. El fill bastard d'un Déu menor. Sóc la llum que en néixer em van robar, i que ja només pot brillar dins el teu cor. Sóc el far ancorat al mig d'un desert. Sóc el silenci que viu dins d'un terròs de sucre que remous al teu cafè. Sóc el Senyor al que tems, i el Senyor a qui demanes perdó. Sóc la por que tot el pot. I l'odi que tot ho arrasa al seu pas. Sóc la maledicció que et precedeix, en cada petit pas que dónes, per evitar que ensopeguis. Sóc el reflex de les paraules que escups quan no saps ben bé què dir. Et creo. Ho creguis o no. Sóc El Diable. Em creus?
|
| |
|
Contactes
Registra´t
