Odiseu va agafar una calavera i va posar els dits als forats del que havien d'haver estat uns ulls. Van ser bells? Van ser miops? Van ser alegres? Van ser tristos? Ara els ulls ja no existien. Els cucs els havien devorat i les ninetes s'havien trinxat a les seves mandÃbules.
Un dels companys d'Odisseu va pujar a la palmera i va començar a tirar cocos. Alguna cosa havien de menjar. Alguna cosa havien de beure. Però la carn del coco era tan amarga com la nit d'un adolescent i la seva llet tan insÃpida com l'amor sense sexe.