| |
aqui deixo l'obra que vaig presentar a un cocurs i van dir que el premi quedava desert per que no va agradar al jurat
 diumenge 26/juliol/2009 - 05:48  770  2
A la nit brillava decaiguda amb una pluja d'estels que jo no volia, el meu aire es desprenia i no deixava pas a la melancolia, llavors en l'horitzó em va arribar un bes que em va tocar la gran ferida, la ferida de l'amor, que em va deixar estirat sota el gran mantell del cel enfonsat
Però deixant en banda la teva vida, vull que sigui meva la teva
Fortuna, no decaiguis en el pou fosc que diu; la vida s'arrepentia
, decadència es el que arribava, però no deixava pas a l'alegria, tu
Nomes eres la meva rosa, la rosa que em va punxar el meu cor
d'amor
per què ets tu l'àngel que il·lumina el dia, per què ets tu l'ombra que em segueix, nomes se que ets tu per què el meu cor ho reconeix
dalt del marge hi ha una burra mes calenta que una verra, i amb un cop dels meus collons li vaig omplir la xona de terra
sento que et necessito, però no em diguis la qüestió, sento que em moro, però no se si tu ets el meu amor, nomes espero que sigui el que sigui estiguis fins al fi, on tot s'apaga i deixa el neguit dins de mi, no marxis encara que no t'he dit el que tinc per a tu, una dolça ploma per a que escriguis en el meu cos, nomes deixa gravat els sentiments del record, però si vols marxar abans m'has de donar el teu amor
em va agradar sentir la teva veu em va deixar sense arguments veu i consol, eres un àngel vingut des d'un altre mon, has fet veure el que de veritat importava quan era en tu a un racó, nomes vull un desig, que sigui sense tristesa, ni fi, ni........
no vas tenir el valor de dir-me que no t'agradava jo, no vas tenir valor de mirar-me a la cara i dir que no m'estimaves en passió, vas desaparèixer vas marxar sense dir res, em vas deixar ferit per un temps ja que jo nomes volia el teu bes sense retorn, així que segueix on desitgis i oblidar el que et vaig dir en la fi de la nit
perfecta criatura, que sentia el teu cor distant del meu, però això no era problema per a dir que t'estimava en frenesí, perfecta criatura ets tota bondat i innocència, ets, ets, ets el que sempre he volgut, el que he desitjat i admira't, ets la raó que avui estigui aquí, per a fer-me sentir be gracies per sé tu i fer-me viure en aquest mon d'incerteses i malaguanyats valors
et demano que baixis de cel ja amor meu no puc esperar-te aquí entre els mortals, salva'm d'estar sol la resta de la meva vida, el sol em crema al no tenir al meu costat m'incinero sense poder fer res, no em deixis aquí àngel del meu amor, guardiana del meu cor, t'ho demano per favor
pensant en tu el meu cap es desprèn del cos, ell marxa on la felicitat arriba i la deixa acaricia per les meves galtes, mentrestant el meu cos es castiga per no poder tenir a prop, es cicatritza les ferides per a tornar a obrir-les ja que vol de tu tot el teu amor perdut
sóc impacient des que vaig obrir la meva ment, compto les hores. els minuts i els moments que hem viscut, no em deixen tirar endavant perquè no et tinc present al meu costat, la vida es para i el mon s'enganya nomes tu em dónes corda per a fer funcionar la roda de la meva vida, quedat no marxis, diguem el teu nom, ja que es l'únic que em puc guardar al meu cor
pssss pssss pssss em sents, sóc aquí darrera teu dient que vas per mal camí,no t'amaguis que sé on ets no desisteixis que no et buscaré,però no oblidi's mai que tens el meu cor engarjolat,em sentiràs palpitar quan tanquis els ulls em veuràs passar quan estiris la ma i em podràs nombrar quan calli la serenitat
recordes, aquell dia que vam passar junts que tu em vas dir no em miris als ulls,perdona però no ho podia evitar ja que volia passar darrera el mirall,volia saber que expressava aquell moment aquell instant i vaig descobrir que eres fràgil en la intimitat
avui he somiat que estava junt a tu compartint un riu de felicitat,he somiat que em deies t'estimo,però nomes va ser un acte reflex del meu ego,somiava que era al teu costat mirant com caminaves per la boira de la penombra enfosquida i malaguanyada però satisfactòria amb la teva mirada,nomes sé que vaig sentir com el fons del meu interior repicava l'amor al compàs de cor,i a la fi trobava el que em vas dir
un crit d'esperança va impactar sobre el meu pit el bibreig feia moure el cor,els batecs anaven al compàs del teu amor,reflectida la pèrdua d'aquest moment vaig decidir,continuar vivint ja que em deixaria l'aroma del teu elixir
el primer raig de sol era per tu,volia que sortissis a coll de l'alba com la flor que arrelava en la meva cara,cada espina que sortia es clavava al coll deixant signes del teu amor,anava baixant lentament recorrent el meu cos,jo anava experimentant el que era el verdader amor
la paraula mes plena es la paraula amor, ja que en ella esta tot el que té una persona per una altra,des de la màxima tendresa fins el major rancor,amor paraules majors en una relació,significat de plenitud però a la vegada por,no deixa de ser una paraula de molta raó,utilitza-la be ja que es la clau del meu cor
Benvinguda ets i sempre seràs,ets l'estrella que em visita cada nit al despertar,ets el raig de llum que engrana la meva felicitat,ets el millor que he vist passar en molts anys gracies per existir sé tu i a la fi el meu amor sense por
mirant les mirades com es sinceraven,em quedava pensant que voldries que fes,ja que tu decidies sobre el destí ferm
gracies gracies gracies per donar una oportunitat al meu dolor,gracies per compartir la teva felicitat en un jan com jo,gracies per demostrar-me que tot té el seu valor nomes et puc dir gracies
el dia em deixa la nit m'acompanya,recorrem llargs camins fins on arriba el seu infinit mirant sempre als costats per saber si esta be el que ens ha passat,però sense un recolzament del plantejament saber enfonsat
la llàgrima es deixa veure un cop en la seva vida acaricia la cara com mai ho fa ningú i arriba a la boca deixant la salabror del seu dolor,expirat es el moment que es absorbida i aquesta força es projecta cap a una nova vida
hola,estàs,ja has vingut ha recollir el que et pertany o nomes vens a gaudir del que no tens cos sense esperit,que busques que demanes nomes tinc un fet i es el fet d'estimar-te eternament fins que deixis de passar i turmentar el meu passat
per fi tinc explicació al que vaig trobar en la teva remor d'amor,era la felicitat que invadia el meu cos com una descarrega d'emocions em vas matar em vas destruir però de la forma mes bonica que hi ha fent l'amor fins el fi del nostre temps encisador
si us plau no marxis altre cop que tal com vens marxes sense donar explicació ets malvada ets roina però ets tot un tresor,un tresor prohibit que amaga les qüestions del nostre amor
sentats en aquell bar nomes érem tu i jo i es sentia el ressò de l'aire que inspiràvem lentament pensant que cada bocanada era un peto sense tocament,cada cop acceleraven les inhalacions però al mateix temps baixaven les pulsacions les mirades jugaven a fer soroll sense harmonia,deixant caure en la distancia la nostra dolça nostàlgia
diguem per què em vas deixar plantat en la soledat,diguem per què em vas dir que no vindries,tenies por del que podia donar,o et feia por la idea de no tornar ¿?
maleit el dia que et vaig veure passar per davant el riu maleit el dia que vas abocar la teva plenitud maleit siga el moment que no em vas deixar donar resposta a la teva inquietud,però no em miris que ja s'ha fos la llum del meu cor inert pel camí de la tristor i locura
avui he entès que ja no sóc res per a tu,avui ja es el primer dia que faig el meu viatge sense tu,però serà el ultim que faci fins aconseguir el teu somriure corromput
meravellós el dia que t vaig poguer tenir per fi,va ser reconfortant saber que m'estimaves cop el primer cop que et vaig dir ja sóc aquí,em vas omplir el que falta per a arrebossar el meu amor vas ser la meva guia en els mons de l'horitzó, tu vas ser el que sempre vaig voler
camines sobre les meves penjades, com si volguesses dir algo trist,recorres el que jo vaig deixar, per saber el que vaig ser, en aquell mon, no t'amoïnis que la vida continua,a tu et te tot fet, però a mi nomes em guarda el rancor,per no saber apreciar el que val aquesta,prosa escrita des del cor
no m'oblides que es l'ultim instant que ens veurem,es l'ultim moment que compartirem mes que una simple paraula enverinada serà un record perpetu en el nostre cor que sempre ens lligara des del principi del fi de la nostra soledat
tinc por a perdre el record,torna a mi com el dia que els ocells cridaven al vent amb la simfonia dels seus cants deixaven escapar el dolor de l'interior enfonsat per la tristesa que va deixar el pas del temps deixa'm pujar on ets per poder gaudir plenament de l'amor que em vas cedir
mai vaig pensa el meu amor sense tu,sense saber mai el dia que et podria besar com si fos el primer cop que et vaig trobar,no vaig volguer oblidar les histories que ens va lligar però tampoc vaig desistir de l'amor que vas rebutjar
estic esperant que siguis meva en el mínim descuit et saltaré al damunt i et deixara l'estigma de la meva boca,m'ompliré del teu amor i dolor per ofegar les ganes de més tensió,deixaré lliure el teu cos ja que la teva anima em portara al teu tresor
el meu cos es crema per no tenir-te prop les seves llames destrueixen tot al seu pas regalimant desitjos de fortalesa,caminant fins a tu desintegrant la infantesa i deixant pas a les arts mes ocultes del planeta
mirant fixament em quedo un moment esperant la resposta del teu ressò del teu batec,no el sento casi que et passa estàs be,vine amb mi i t'ensenyaré el plaer el mon on vinc jo ple de divinitats i pecats deixa el passat i mira el futur però vine pel camí que has recorregut
que era amor,comprensió o simple exterminació del meu cor conqueridor,que vas venir a buscar reina del destí,el meu cor o nomes les meves paraules d ¡'amor no vaig entendre el per què de la qüestió,però si vaig saber que volies el meu rancor
el meu cor va fer el ultim sospir i el va fer per tu en un moment de passió pel teu amor,tu vas desistir i vas deixar escapar l'oportunitat d'un ser amat,nomes volia amistat però tu el vas deixar abandonat,les misèries recorrien el meu temple deixant al cap i a la fi la vida en un sentit deprimit
els sentiments s'esvaeixen però les tendreses em corrompen vas voler jugar a ser persona interessant per et vas deixar pel camí el se persona considerable,nomes tens l'ego per a tu per massa ànsia de poder desvalgut,nomes el camí t'ensenya que no has de seguir en l'oblit,però si espargir les llàgrimes efímeres d'amor destenyit
tu creus que es possible estimar sense fer mal,creus que al cap i a la fi deixes el passat per trobar un futur immediat,jo no sé el per què ni el vull saber ja que em crea addicció a les teves paraules ensangrentades plenes de por irracional pel meu cor enderrocat
la saviesa diu que ensenya la maduresa diu que experimenta però la innocència sempre es manté intacta fins que la calma reina en la tendresa,nomes el simple enverinament de la meva ment dona pas a sensacions inexistents,però no em fa por continuar en el dolor mes insistent de la teva ment sobre el meu cos
paraules paraules i mes paraules nomes sabies dir paraules,vas faltar a la promesa i i una suau brisa les va fer passar per meu cos deshidratat d'amor,em vas deixar i encara avui no sé el per què d'aquesta raó,nomes vull una simple frase però que surti del teu cor no de la teva ment sense pietat i dolor
esclau de la teva mirada vaig quedar engarjolat en la presó del teu rancor,em vas deixar segellada la boca per un fals peto,tant que m'havies de donar i ho vas deixar tirat en la flama de la deslleialtat
no sé que pensar no sé que dir estic en blanc per les ganes d'existir,enfonsat i destruït vas aconseguir el que sentir,però els meus records es mantindran intactes en el teu amor turmentant cada dia el que vas fer en un desengany d'amor,nomes necessitava que em diguessis que m'estimava
tinc paraules per a tu però fets ja no,ja no m'importa el que diguin els àngels si tu no dones el vist a la nostra amistat nomes has de moure el cap i entendre de veritat el que vas voler d'aquest diable escarmentat,vaig tirar en l'aire un ale d'ignorància a veure si eres capaç de saber el que deia al coll de l'alba,es fàcil de saber que nomes has d'inhalar el que et vaig voler deixar
no saps el per què de les preguntes sense trellat mira que son fàcils d'endevinar però t'estimes mes ser l'àngel de la pietat,vols dir que tens arguments per dir el que vas fer i intuir,crec que marxes equivocada d'aquest laberint de camí
un simple gest es fàcil per fer entendre ja que tens un vocabulari extens per a no saber dir res,aprèn a gesticular ja que les paraules no tenen sabor de res mou una mica mes el cos ja que es el que em diu el que vol
la meva pena vaga per la teva fina pell en busca d'alguna ferida per curar-la sense consol,nomes vull passa de llarg i oblidar aquest dolor,tant espontani submergit en l'interior del meu cos
la senzillesa de dir t'estimo no té frontera,per què els límits estan establerts dins la noblesa,llàgrimes esborrades del teu rostre enfosquit,que ja no tenen llum ni cap sentit,deixa en pau el que no m'has dit i besa'm pel simple fet d'existir
enllor difuminat,que impregna la meva maldat,sense sentit sense angoixa va ensucrant la teva llar,dona la volta a aquesta roda ja que nomes sap girar en perpendicular del teu amant la tristor ingrata,mal rebuda sense esperança
sacrifici amb deliri, aprenent del suïcidi,cau del penya-segat en la immensitat,compleix el desig de gaudir la fertilitat,però recorda que nomes hi ha un pas per a la felicitat
era àngel fins que em vas deixar sense paradís,vas entrar i vas destruir el mon que vaig crear per a salvar el meu cor petrificat,el vas agafar i en ell vas gravar,que la pau interior es fruit del valor afegit
vist i no vist va ser la intensitat de la teva recerca,que vas deixar a mitges per culpa de la por abstracta,vas deixar el mal per emportar-te la vida em vas deixa sense la llum que em dóna vida,vas perdre't en l'oblit de la bellesa del dia
et diuen la deessa de la indiferència,per com dones i com la desfàs de mica en mica,cascades de melancolia visiten la meva ira,però això no es suficient per continuar aferrat a l'espina de la vida
no se el que penso el que escric les meves mans tenen vida després d'haver experimentat el teu amor,es tan fugaç com l'instant que em vas visitar tan deslleial com el bes que no em vas robar,però la veritat gracies per deixar veure el que hi ha darrera de tanta bellesa incinerant
des que em vas deixar em sento buit,sense acabar,incomplert,no tinc cap raó per torna enrere però si tinc motius per mirar endavant,ja que no es repeteixi l'historia d'un amor enfonsat,tanta rancúnia passa factura,tanta bondat no es benvinguda,però nomes desitjo que desaparegui l'amor de l'infern
passen els segons i em torna a la ment el moment que em vas dir no t'estimo,em va sentar cop un tret directe al cor desprotegit
de la mort del nostre amor va néixer el dolor i la desesperació tots dos agafats de la ma i recorrent aquest mon sense guia ni trellat,desapareixent el dia tot enfosquia, no es salvava ni la terra de la seva mala saviesa i al cap i a la fi van estar units fins que la guerra d'ambdues parts va quedar reduïda a misèria i ignorància
al tornar a saber de tu el mon va donar un gir inesperat,jo sabia que el desti ens tornaria a unir,pero el temps ha passsat per als dos i sentim el infinit als nostres peus,no deixa cap dubte ,que sempre ens portarem al cor i lleva't d'aixo tu seras el meu gran amor
|
Contactes
Registra´t
