| |
La motxilla a punt!
 divendres 24/juliol/2009 - 10:12  1425  4
Sempre penso més del compte quan arriba el dia de marxar.
La muntanya m’espera i, com sempre, ben nevadeta, blanca immaculada i reservant-me els seus encants per a que els pugui gaudir un a un. Seran molts dies a prop dels núvols, molts dies lluny de la comoditat de casa meva. Dormiré ben arrapada al teu terra, fondré la teva neu per hidratar-me, deixaré els meus fluids allà on em permetis, trobaré a faltar una dutxa, espero que no t’importi que vagi bruta..., menjaré el que pugui portar a la meva motxilla i no et deixaré cap deixalla, prometo cuidar-te a cada pas que recorri durant el meu trajecte i...només et demano a canvi que em deixis tornar a casa quan tot s’acabi, per poder fer una abraçada al meu fill.
Falten poques hores i miro casa meva, sempre penso que serà l’últim vegada, diuen que sóc dramàtica, potser si, però el meu respecte cap a la muntanya té poc a veure amb la seva meravellosa fisonomia, que contemplo amb admiració, el que respecto són les seves esquerdes amagades, els seu allaus imprevisibles, les seves cornises amenaçants, l’imprevist d’una tempesta de neu i vent, les seves pales amb pendents desconegudes...tot allò que no puc controlar amb el meu cos. Només desitjo que la sang no se m’espessi massa, que el mal d’alçada no em faci viure en un núvol constant, que la gana, la set i el cansament no em facin recular, però...si ho he de fer, recularé...ja estic acostumada.
Fins aviat, carinyo meu
Un petó
|
| |
|
Contactes
Registra´t
