| |
|
| |
|
 |
|
| |
|
| |
Article del bloc de Vegana
|
|
| |
El cos que admiro
 dijous 23/juliol/2009 - 05:28  631  21
Sens dubte, si hagués de triar un cos, així a l’engròs, on dipositar la meva admiració, seria exclusivament al cos de bombers.
Quatre bombers han mort mentre feien les tasques per apagar l’incendi del parc natural dels Ports a la Terra Alta, i dos més estan ingressats molt greus a la unitat de cremats de la Vall d’Hebron de barna, amb cremades del 60 i el 70%.
Els bombers són l’únic cos uniformat amb el que, sempre que m’he creuat, m’ha deixat contenta.
M’han tret (juntament amb dos adults, un gos enorme i una bicicleta) d’un ascensor penjat a mig camí de dos pisos.
M’han donat explicacions mentre era aturada al mig del no res atrapada en un vagó de la Renfe, mentre aquesta companyia no ens deia res i ens deixava a la solana, sense aire i sense aigua durant hores a velles i vells, criatures i resta d’usuàries allà deshidratant-nos i escalfant-nos la sang i l’ànima.
M’han ensenyat que se li pot posar oxigen a un gos amb la mateixa mascareta que a un humà en un rescat d’un incendi...
A casa sempre hem sentit un fort respecte pels individus que tenen com a tasca el que considerem “bé comú”... i els bombers ho representen totalment. L’admiració era tant palesa que el meu germà sovint feia broma quan, passejant els gossos per barna quan tots viviem allà, es parava al mig del carrer i li deia a ma mare quan veiem passar un camió dels bombers amb la sirena posada:
-Va, tia, aplaudeix! Que passen els bombers!
Ma mare estava ben tipa d’escoltar la brometa (i més encara de la colleja que acompanyava sempre aquesta frase imperativa), fins que un dia va decidir fer-li cas al seu fill.
En veure de lluny el camió i sentir la frase típica es va aturar i posar a aplaudir.
Just quan passaven per davant nostre ja aplaudíem totes i tots davant dels seus nassos (impossible no veure 6 persones aplaudint, xiulant, saludant, saltant i cridant i 6 gossos udolant i bordant, movent la cua amunt i avall i fent salts per deslliurar-se de les cadenes i afegir-se a la festa ... un espectacle!!! De fet, vinc de família que es podria haver dedicat a l’espectacle... sobretot a “fer l’espectacle”...)
Els bombers ens van saludar cridant, aplaudint i traient les mans per la finestra.
Suposo que somreien del numeret que vam muntar mentre anaven a currar pel bé comú.
Llegeixo que entre avui i demà enterraran per separat i en la intimitat els quatre homes morts en l’incendi dels Ports. Fins i tot ara ningú podrà aprofitar fer-se la foto al costat dels herois de debò, els anònims que juguen valent, i a voltes perden la vida.
Pel David, en Jaume, en Jordi i en Ramon, pels seus companys ferits, per la investigació de la coordinació dels comandaments i perquè evitem que ells hagin de sortir a que nosaltres els aplaudim o els plorem.
|
|
|
 |
| |
|
| |
Escriu articles al teu bloc
|
|
| |
|
| |
Comentaris sobre aquest article |
|
|
| |
msanc |
Com el cavall_
Thursday, July 23rd 2009, 8:39 AM
el meu sentiment cap els bombers és de respecte, no d'admiració, fan la seva feina i, fins i tot, n'hi ha que la fan molt bé. I...el que es diu admirar, adimiro al meu pare, que sense ser bomber va agafar una manguera, es va posar al costat dels bombers, fa molts anys quan es va declarar una incendi aprop on estiuejavem i a pel...va ajudar a apagar l'incendi. Als voluntaris com ell, que ho fan per amor a la natura i sense cobrar res a canvi, els admiro profundament.
un petó
|
|
|
|
| |
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
| |
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
| |
|
|
|
Contactes
Registra´t
