| |
El començament
 dijous 23/juliol/2009 - 03:33  1167  1
A les golfes s'hi pujava per una escala estreta, de pocs graons, sis o set com a molt. La cambra tenia una finestreta plena de pols i el terra estava ple de trastos. No em vaig entretenir mai a intentar esbrinar quin servei havien fet o qui els havia pogut utilitzar. La veritat és que ni me'ls mirava. Tenia pressa. No és que ningú m'estés esperant, si hi hagués hagut algú amb mi no hauria anat mai tan ràpid. Tenia por. Aquella por irracional que a vegades et ve i no saps com ha arribat ni perquè. Jo tenia només 8 anys i pujar a aquella part de la masia em feia venir calfreds. Per això sempre pujava els graons ben ràpid, entrava, agafava o tornava el que hi havia anat a buscar i tornava a sortir disparada.
L'objecte del meu desig era un bagul mig corcat que estava al mig. Tenia la tapa trencada i, per això, un cop que havia acompanyat a la meva àvia ( en pau descansi ) a dalt, havia pogut veure el que hi havia dins: piles i piles de còmics de l'any de la Maria Castanya. Bé, per ser més exactes, de quan la meva mare i els meus oncles eren petits: El Jabato, El Corsario de Hierro, El Guerrero del antifaz, El Coyote, El Capitán Trueno... Tots aquests personatges i les seves aventures eren el que em donaven la força per superar, ni que fos per uns minuts, les meves pors.
Ara, després d'uns quants ( força) anys, la lectura a part de servir-me d'entreteniment i font de coneixements, m'ha continuat servint per espantar alguna que altra por.
|
| |
|
Contactes
Registra´t
