|
Tempesta d'estiu.
dimecres 22/juliol/2009 - 05:16 455 2
Un terrabastall em desperta.
Flaixos de llum il·luminen la meva cambra...
S'acosta la tempesta.
Amb la finestra oberta, la persiana amunt, no cal q em bellugui del llit per admirar l'espectacle natural q em regala la nit.
Tot un repertori de llamps i trons se'm presenta davant els ulls com si d'un castell de focs es tractés.
Em quedo embadalida amb l'espectacle i no sé ni el temps q passa fins q comença a ploure...
Plou amb ganes, una cortina d'aigua difumina el paisatge q veig des de la finestra.
Salto del llit i corro cap al terrat, alço el cap, tanco els ulls, em quedo palplantada i deixo q la pluja em mulli tota, com si de la dutxa es tractés...
M'agrada sentir la pluja pel meu cos, em dóna la sensació q em depura...de fet, ho fa.
M'agrada la sensació fresca q sento a la pell...
Com la majoria de tempestes d'estiu, el xà fec dura una estona i para... i després hi torna, i torna a parar...
Torno a casa, m'eixugo i torno al llit...seguiré mirant i escoltant per la finestra fins q em quedi dormida...ara segur q dormiré molt millor...
|
|
|