| |
|
| |
|
 |
|
| |
|
| |
Article del bloc de Mahalta
|
|
| |
Reconduïm la vida....
 dimarts 19/febrer/2008 - 05:58  1983  3
SOLSTICI
Reconduïm-la a poc a poc, la vida,
a poc a poc i amb molta confiança,
no pas pels vells topants ni per dreceres
grandiloqüents, sinó pel discretíssim
camí del fer i desfer de cada dia.
Reconduïm-la amb dubtes i projectes,
i amb turpituds, anhels i defallences;
humanament, entre brogit i angoixes
pel gorg dels anys que ens correspon de viure.
En solitud, però no solitaris,
reconduïm la vida, amb la certesa
que cap esforç no cau en terra eixorca.
Dia vindrà que algú beurà a mans plenes
l’aigua de llum que brolli de les pedres
d’aquest temps nou que ara esculpim nosaltres.
Miquel Martí i Pol
Per a totes aquelles i aquells que, com jo, necessiten reconduir la seua vida per sobreviure... La vida val només per moments inesperats d'intensa felicitat que no podem fer nostra del tot ni retenir-la gaire estona... així que hem d'obrir ben bé els ulls per saber veure arribar aquests moments fugissers, efímers... i aprofitar-los al màxim... exprimir-los fins que no en quede suc... I quan els hagem exhaurit, quan ens vinguen els moments dolents i li veiem l'altra cara a la Lluna... aleshores hem de ser pacients, suportar el que vinga i esperar el proper toc de felicitat... pq al capdavall la felicitat no és més que un estat transitori i cíclic que suposa començar, recomençar, conduir, reconduir... desitjar, somniar, estimar, patir... en fi, tot això que comporta VIURE...
|
|
|
 |
| |
|
| |
Escriu articles al teu bloc
|
|
| |
|
| |
Comentaris sobre aquest article |
|
|
| |
Mahalta |
els xicotets instants de felicitat i molt
Tuesday, February 19th 2008, 7:28 PM
Iepa!! Gràcies pel teu comentari... m’alegra llegir-te aquestes paraules pq em serveixen per complementar el sentit que jo li havia donat al meu escrit...
Tens tota la raó.. no hem d’esperar només de la vida aquests petits moments, que com sabem, són efímers i quasi sempre arriben de manera inesperada, per tant, no té cap sentit esperar-los... Pense que estem tan enquimerats en els nostres problemes del dia a dia, estem tan instal·lats en les nostres cabòries i actuem tan maquinalment... que, per pura inèrcia, hem perdut la fe i la màgia en les coses quotidianes... i hem atorgat l’etiqueta de feliç només a aquests instants sublims... A més a més, pel que fa als gaudis que hem assimilat com a quotidians i als quals ja no prestem atenció ni concedim cap valor, seguisc la idea d’un amic que em deia que un flux constant de plaer acaba per convertir-se en superflu, ja que en tornar-se quotidià, aquest goig acaba per constituir una normalitat en sí mateixa... i això és el que ens ocorre a nosaltres, que assimilem la bellesa del dia a dia com una bellesa “normal” o insubstancial, i això ens fa oblidar-nos de les xicotetes gestes diàries, arraconar-les i esperar el “gran assalt de la felicitat”...
Ara bé, en realitat, hauríem de vaorar aquestes coses lleus, aquestes gestes diàries...assaborir cada instant del dia a dia com si fóra únic, aprofitar cada minut, esgarrapar cada segon... somriure d’esma, valorar la gent que tenim al voltant... en fi, totes aquestes cosetes xicotetes que passem per alt en la nostra dèria per perseguir només els “GRANS MOMENTS DE FELICITAT”...
Hem d’aferrar-nos a la vida amb il·lusió, amb aquesta doble cara que ens ofereix; estar-hi a les verdes i a les madures... i carregar-nos a l’esquena tot el que ens depare...
Afirmant que la vida val per aquests moments únics i irrepetibles... no volia excloure la quotidianitat ni pretenia rebutjar els moments simples i senzills que en realitat ens poden aportar felicitat... sols volia alertar de la necessitat de saber copsar i aprofitar aquests instants que ens passen poques vegades a la vida... De vegades les coses no ens van tal com voldríem o esperàvem i ens trobem tan enfonsats que l’únic que ens empeny a seguir és l’esperança que prompte serem il·luminats per aquests moments màgics, que prompte ens arribarà el nostre colp de sort... per això només intentava de fer un cant a l’esperança, a la superació... per a tots aquells que travessen un mal moment... cal ser pacients i esperar que ens arriben aquests moments màgics, però de cap de les maneres hem de jugar-nos-ho tot a aquest única carta... cal estimar i viure cada instant com si fóra irrepetible i en els moments de flaquesa hem de creure en les nostres possibilitats de ser feliç... creure que a poc a poc, tot es vestirà de nous colors i que els somriures floriran novament en el camp erm després de molts dies se pluja...
Bo, i pare ja pq podria xarrar sobre això mons i llunes... no sé si hauré aclarit l’enfocament que li volia donar al text... en tot cas, t’agraïsc el comentari, company... ens veiem pels enigmàtics espais de la xarxa!!
|
|
mvpmvpcat |
més que instants
Tuesday, February 19th 2008, 6:10 PM
casi res a dir-hi! només q sí, q els petits grans moments hi fan molt, però el dia a dia, com si no ens n'adonèssim ens farceix x dins, i aquests dia a dia. I no només hem d'esperar els petits moments màgics, que lògicament són els més significatius, sinó que hem d'intentar disfrutar de coses quotidianes, que nosaltres mateixos, fins i tot amb la nostra actitud enfront la vida, podem fer virar els colors que ens il·luminen, i dia a dia contruim la nostra il·lusió i sensacions
|
|
|
|
| |
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
| |
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
| |
|
|
|
Contactes
Registra´t
