|
|
|
|
|
|
|
|
|
Article del bloc de B-612
|
|
|
Orgull Català
dimarts 21/juliol/2009 - 01:13 1813 5
Contemplava des de la llotja el Cèsar, a l'antiga Roma, l'esdevenir d'una tarda qualsevol amenitzada per gladiadors, lleons i cristians. Per aquest ordre. Observava l'anar i venir de gent, i preparava el seu polze dret per a quan li toqués treballar a ell. I des d'aquella bella estampa costumbrista fins a l'actualitat molt poquet han canviat les coses.
Ara els poderosos continuen movent les fitxes al seu tauler. I als de sota ens correspon l'honor de satisfer tots i cada un dels seus capricis. El més recent tracta d'aquest rollito que ara als catalans ens donaran diners a cabassos. Que ja podem anar sortint al carrer a celebrar-ho, i que anem comprant un moneder de talla superior per allotjar al seu cor un bon grapat de doblons. Facin apostes si ho desitgen. Jo em jugo el poc que tinc, com sempre, al doble zero.
Però aquesta injecció econòmica no és més que un teló d'acer darrere del qual amaguen les seves reals intencions. Que no són d'altres, com sempre, que l'enfrontament. El 'divideix i venceràs'. El mateix que fa el teu jefe amb tu quan a finals d'any treu un pot de préssec en almíbar del teu lot, i al teu company li en toquen dos. Un simple foc d'artifici més perquè tu siguis enemic acèrrim de qui se suposa hauria de ser el teu aliat, i d'una forma totalment artesanal. Perquè et surti a tu de motu propi. Ja saps com funcionen aquestes coses.
Però igual m'he desviat una mica del tema que ens ocupa avui. Disculpes. El tema en qüestió és que avui en dia que un catalanet surti a passejar per la pell de toro, es veu gairebé com una afrenta per al populatxo patri. Perquè resulta que, entre uns i d'altres, s'han encarregat de mostrar al món al catalanet com un paio que s'omple les butxaques a costa dels seus paisans. Tremenda aberració cultural, sí, però ha colat. I ara tu, catalanet de pro, no solament no veuràs ni un d'aquests doblons sinó que a més et trobaràs el retrovisor del teu Opel Corsa del 92 penjant. Això et passa per enganxar-li un burret darrere i per comprar un cotxe l'any més ostentós del teu país.
I a dalt, això que sentiu, és el soroll de sables habitual. Perquè ells sí que s'estan repartint aquests doblons que anaven al teu nom. Ells sí que tenen un tauler per jugar i un bon grapat de fitxes. Després, quan els preguntin a televisió, diran que vetllen pel teu futur. Com sempre. I que ningú no s'enfadi, que no hi ha motiu per a això. Recentment he escoltat a la ràdio a una ministra dir allò del 'jo tinc molts amics catalans, i són excel·lents persones'. Exactament el mateix que diu el feixista quan li pregunten per l'homosexualitat. Et sents més segur ara? Mira la part positiva: Si et poses a la feina ara mateix, per a l'any que ve pots organitzar una desfilada de l'orgull català. Amb carrosses i tot. Jo no aniré. Ja ho saps. El teu alcalde si que anirà. Això també ho saps.
|
|
|
|
|
|
|
Escriu articles al teu bloc
|
|
|
|
|
Comentaris sobre aquest article |
|
|
|
|
|
|
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
|
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
|
|
|
|