|
Mnemoshynne: El racò de la memoria2
diumenge 19/juliol/2009 - 05:20 954 0
Continuant amb el blog anterior, en fare cinc centims de lÂ’historia del que vam veure els nens nascuts mes o menys al voltants de 1970 al 1977 als estudis Miramar de Barcelona, anexament a molts programas que sÂ’ emitian per tot el estat nacional, sÂ’ habia començat feia anys a treballar en programes de ámbit local. Per fi en aquet any hi va sorgir el primer programa infantil educatiu que en va portar el significatiu nom de TERRA DE ESCUDELLA i que en cridaba als petits a que es reunixin al davant del televisor amb una sintonia a toc de Gralla. Lo suficientement cridanera i viva per que aun es senti en el fons del cap de mes de un. El programa era sencill i tractaba una mica de la vida sencilla de casas de les masia , de les persones d árreu de Catalunya. Els usos y costums de las comarques. En si es podia fer una miqueta parsimonios encara mes pel fet de esser en blanc i negre. Pero en algunos aspectes podÃa arriba a esser fascinant cuan hi descubries coses que desconeixes del teu poble. La direcció ártistica era a carrec llavors de Albert Boadella.
Depres d’allo no en va ser fis any 1980 qu’els estudis Miramar, haguen fet ja el canvi a color, varen estrena un nou programa infantil amb un nou presentador amb un humor ironic i feroç. La cucafera, una especie de animal mitic. El cual representaben com una especie de orug amb rostre de feroçitat satisfeta i voraç. Sas rialleres fauces eren plenes de afilats ullals. La CUCAFERA donab pas a les actuacions, titelles ombres xineses, i obres de teatre, amb la seva desembursada llengua. El programa en va tenir una calurosa acogida degut al hastiu de la canalla per la escasa oferta televisiva de la época. Pero com tot tambe aquet en va tenir la seva fita de caducitat .
En 1984 llegó a los sabados la mÃtica Bola de Cristal. Con la canción de Alaska y su carismatica voz. El tema por si solo fue un exito por su inovadora filosofia personalista. Con este programa, llego la electrotecnologia, los electroduentes, la bruja Averia ( jajajaj que mala que soy) y un nuevo idioma. Que si me importa un watio, me doy un voltio, que si casi me da un faradio, que si va de culombio. Con estos guiñoles con un humor muy suyo, Maese Camara, Maese Audio y la Bruja Tula. Se compaginaban con las colaboraciones más o menos éticas de Pedro Ruiz, Pablo Carbonell. Los humoristas actuaban en skechts en los que con ironia llamaban al juego limpio y a la colaboración. Alaska, aparecia en videos musicales, puesto que en principio, se quiso hacer una sección educativa con la participación de Miguel Angel Valero (Piraña de Verano Azul) pero no cuajo demásiado. Después, acabaron decidieron poner videos de cantantes de la epoca como Lokillo o Kiko veneno, y los skechts de Pedro Riuz y de Pablo Carbonell, asi hasta 1988 cuando cesó por fin su emisión. Dando el relevo a Miriam Diaz Aroca y su Cajón De Sastre.
En 1986 Miramar ja habia traslladat els seus estudis a Sant Cugat del Valles, i el seu proxim exit fou Planeta Imaginari. Un mond psicodelic, on el espectador mai sabÃa el que anava a trobarse. Ni tan si volia si el decorat n Â’era viu o inert hi es que tan de pront era un decorat com n Â’era part protagonista de la acció. Que era ser adalt o abaix, viceversa. Tot un mon de lÂ’in reves. Els llibres el llegeixen a tu i tu tÂ’en escriues . Els homes son portats per les maletes en dins. I pots parlan amb un nas, per que les papallones en son les presentadores del programa. Res imposible en un lloc aixi. Qui no ho hagi vist, jutgi lo explicat que es va deixar anar. La musica de la capçelera va ser a carrec de Isao Tomita compositor electrónico japones. El programa era presentat per Teresa Soler, acompañada per apariciones tan peculiars com un peu. Per veure mes adresseuvos a aquesta direccio
www.videoblogs.com.ar/index/.../planeta-imaginario
Y per ara aixo nÂ’es tot . Un altre dia mes i si pot ser millor. Parlarem de les series que ens varen sentir nostalgia o de la nostalgia que ens va fer sentir seriossos. Y ara us dic adeu fins un altre, esperant que llegiu aixo i que en feu algun comentari per comprobar si veritablement us he fer recordar alguna cosa. Y qui sap a lo millor la proxima vegada i parlo dels Saint Seya o a lo millor dels Caballers del Zodiaco jaja, Adieu
|