Jo no el veig tan terrible-apocalíptic el poema. A mi em dóna la sensació d'un decencís causat per la buidor de determinades persones (les deshabitades), però alhora la necessitat de viure en companyia, en societat, no quedar viva entre tota la buidor. I això és el que ha de ser la poesia, un camí a través del que cada persona hi pugui veure missatges, iguals o diferents, però que ens digui alguna cosa. Salut, sempre.
na Tonina Canyelles, escriu unes coses amb molta llibertat d'estil i també amb molta cruesa, (Jo li deia si havia escrit el llibre amb un ganivet) . Molts del poemes que escriu son ben personals, com molta gent que escriu.
Aqui potser reflexa algunes males experiències en la seva relació social o personal, qui sap. Com si es volgués protegir d'aquelles persones d'influència tant negativa, que a vegades tenim al voltant.
quina sensació de condemna a mort en vida... bufff... espero que el teu cap de setmana vibri diferent, mooooolt diferent a com m'arriba el poema tan dens de buidor deshabitada...
;)
No sé si és perquè encara no m'he posat les piles però, el d'aquest divendres, no m'ha arribat.
Tragi,que avui no vull desconfiar de ningú! :))
Feliç cap de setmana
Escriu el teu comentari per aquest article
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't