Penèlope em persegueix. Vaig deixar Ítaca per alliberar-me d'ella. Però ella va sempre amb mi. Tanco els ulls i em despulla i em fa seu. S'empasa el meu penis i el queixala fins a deixar-lo inservible. Diu que l'estima, però el vol flàcid i rendit als seus peus, convard i conformista.
Penèlope em persegueix. Em persegueixen els seus pits, que m'han alletat tantes vegades. Uns pits que m'han fet caure en un encanteri del que no puc sortir, amb dos mugrons com dues bales que se'm claven al cervell i em demanen brega. Però ella no hi és i hi és sempre.
Penèlope em persegueix. Em persegueixen les seves natges de deesa de la fecunditat. Dos sols inmensos de pell blanca que són una aranya que han atrapat els meus dits i la meva ànima. Dos dolls de llum on les meves mans juguen a fer tot tipus d'ombres.
Penèlope em persegueix. Em persegueix el seu cony àvid d'empassar-se el meu ésser. Àvid de tallar de soca-arrell la meva virilitat. Àvid de tancar dins el túnel sense fons l'essència de la llibertat i de la meva vida.
Jo estimo altres dones molt més belles i sensuals que Penèlope, però no em puc alliberar de Penèlope quan Penèlope em persegueix.
El passat sempre et crida, i crida tot depen del que estiguis disposada a escoltar o millor sentir la seva demanda d'influir en la teva vida preset. Si deixas pas a que et control.li el teu jo actual perds el nord i no saps on has d'anar per seguir endavant. Pero com dius molt bé no s'ha d'oblidar, s'ha de tenir present per no cometre els mateixos errors... que eren necessaris en cada moment, la nostra personalitat busca els errors que calen per apendre, i si no aprens tornen al teu davant. De vegades les lliçonssón dificils de veure, pero pensa que tothom te un passat... Una forta abraçada i gratis...
Escriu el teu comentari per aquest article
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't